A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
No hi havia meduses
Donàvem per suposada la sintaxi, la gramàtica, l’ordre alfabètic, la sanitat pública, l’educació gratuïta, l’asfaltat dels carrers com donàvem per segurs l’IRPF, l’IVA, l’IBI i internet. Teníem al davant tot el futur que ara tenim al darrere
Donàvem per segurs el gas, l’aigua, l’electricitat. Donàvem per fet el fred raonable de l’hivern i la calor lògica de l’estiu. Comptàvem amb l’arribada del dimecres, amb l’adveniment del Nadal i de la Setmana Santa. Estava garantit el lloc de treball, eren indubtables els triennis, assoliríem la maternitat o la paternitat, obtindríem un préstec hipotecari, aconseguiríem un pis de tres habitacions i dos lavabos, potser una casa als afores amb jardí, gos i estany amb peixos de colors. Seríem avis. No sabíem d’on venia el gas, l’aigua ni l’electricitat com no sabem d’on venen els dimecres o els diumenges. És possible, però, que un dia no arribi el dilluns, o que es privatitzi i no el puguem pagar perquè s’hagi posat pels núvols, com la llum, l’aire condicionat i la calefacció.
Donàvem per suposada la sintaxi, la gramàtica, l’ordre alfabètic, la sanitat pública, l’educació gratuïta, l’asfaltat dels carrers com donàvem per segurs l’IRPF, l’IVA, l’IBI i internet. Teníem al davant tot el futur que ara tenim al darrere. La vida estava muntada sobre un substrat de supòsits que permetien l’existència de la filosofia, la literatura i els col·loquis sobre les pel·lícules d’art i assaig, així com les taules rodones sobre les relacions entre l’economia i la salut mental. Donàvem per fet el cine i el teatre, i la circulació de la sang i l’esfericitat de la Terra, i la fruita de temporada i el viatge a Londres o a Nova York quan Londres i Nova York eren llocs mítics com ho van ser Roma, París i Califòrnia.
Crèiem que el món, per fi, començava a fer-se quan en realitat començava a desfer-se amb l’arribada dels primers pantalons texans de Bangladesh, els primers rellotges digitals del Japó, les primeres empreses de treball temporal i la cultura de la subcontracta i de l’externalització dels serveis bàsics. Havíem pres per eternes la indústria tèxtil catalana, la ganiveteria d’Albacete, les taronges de València, les llibretes d’estalvi i la imposició a termini fix. La inflació era una bèstia d’altres latituds, igual que els contractes d’un dia o d’unes hores. I a les nostres platges no hi havia meduses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
