A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Vides absurdes

El meu amic havia complert disciplinadament el pla, però ¿què hi havia al darrere? El més probable és que al darrere no hi hagués res o hi hagués un buit que cadascú intenta omplir com pot

2
Es llegeix en minuts
Sala de vetlla en el tanatori de l’Hospitalet-Ronda

Sala de vetlla en el tanatori de l’Hospitalet-Ronda / Áltima

Se’ns ha mort un amic la frase favorita del qual era «¿Quin és el pla?». Si el convidaves a dinar, el pla era, evidentment, el de dinar, però ell entrava a casa preguntant quin era el pla. Ningú li contestava, és clar, perquè no hi havia res a contestar. Ara bé, en l’aire quedava flotant la maleïda pregunta sense resposta.

-¿Quin és el pla?

¿I si el que preguntava era si hi havia un pla darrere del pla?, vaig pensar al tanatori. En altres paraules: si el pla tenia algun significat. Potser la seva pregunta no era tan ingènua. ¿Quin era el pla que hi havia darrere d’aquella excursió als Picos de Europa? ¿Quin era el que hi havia darrere de reunir-nos cada any en l’aniversari del primer mort del grup? Si el nostre amic hagués après a parlar a l’úter, mentre es formaven els seus òrgans, hauria sortit al món preguntant quin era el pla. Imagino l’equip mèdic que va atendre el part i la mare i el pare escoltant del nounat, encara despullat, aquelles paraules:

-¿Quin és el pla?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El pla era que passés la lactància i que comencés després a prendre farinetes i que més tard anés a l’escola bressol i després a l’escola. Que es fes adolescent i jove i que estudiés Dret i fes unes oposicions a Correus, i que es casés i tingués dos fills. Havia complert disciplinadament el pla, però ¿què hi havia darrere d’aquest pla? El més probable és que al darrere no hi hagués res o hi hagués un buit que cadascú intenta omplir com pot. ¿I si el nostre amic hagués sigut un savi ocult? Tot això em preguntava jo, davant el seu fèretre. Li havien posat un vestit fosc, una camisa blanca i una corbata negra, com si anés de dol per si mateix. Era difícil, vaig suposar, trobar la roba adequada per amortallar un cadàver. N’he vist molts en la meva vida i cap anava en xandall, ni tan sols el Fede, que no se’l treia ni per dormir.

Després de l’enterrament, el grup d’amics íntims ens reunim a la porta del cementiri amb les claus del cotxe a la mà. Llavors se’m va acudir preguntar quin era el pla i tothom va deixar anar una rialla. Ens en vam anar a dinar i ens ho vam passar bé recordant els millors moments de les nostres vides absurdes.