L’àguila i el pardal

 La quantitat atordeix.

Al Japó, hi ha 106 presos al corredor de la mort, fent cua, com aquell que diu, per ser executats. Si n’hi hagués un de sol, ens esgarrifaria. Si n’hi hagués un de sol, estaria sol, pobre, i ens faria llàstima, malgrat les atrocitats per les quals hagués sigut condemnat. Si hi hagués un sol condemnat a mort arreu del món, en viuríem pendents. Com que són molts, ni tan sols ens impressiona l’expressió «corredor de la mort». Si hi hagués un sol corredor de la mort en tot l’univers, tremolaríem a l’esmentar-lo. Però el món és ple de corredors de la mort i de gent en fila, a l’espera de l’execució, com els que esperen per coronar el K-2. No donen l’abast els botxins, no hi ha corda per a tanta forca ni watts per a tanta cadira elèctrica ni xeringues per a tanta injecció letal. 

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Aquesta és la part dolenta de la quantitat: que atordeix, que emboteix, que et treu l’interès per les coses. La millor manera de desinformar consisteix a informar molt. Quan la realitat es torna excessiva, la gent fuig de la realitat. Per això s’omplen les platges i els hotels i les carreteres, perquè la gent s’escapa a la desbandada dels telenotícies. El curiós és que fugint de la quantitat hi ensopegui un: està tot massificat, des dels concerts fins a l’Everest. Els àudios de Villarejo tenien certa gràcia quan eren un o dos. Ara els apaguem perquè mig Espanya hi és i perquè ja hem esbrinat que ningú surt ben parat d’una conversa privada. 

No més àudios, sisplau. Busquin-ne un que sigui representatiu de tots. Busquin un condemnat a mort que metaforitzi els altres. Ens agrada la metàfora per la seva capacitat de síntesi. Borges deia que el substantiu és un resum perquè quan dius «ocell» t’estàs referint tant a una àguila com a un pardal. Necessitem substantivar, resumir, economitzar. No més quantitats, per Déu, ni tan sols més quantitats d’allò bo. Gràcies.