A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¡Bum!
El món s’hauria d’aturar de tant en tant per donar-me l’oportunitat de treure’n algun avantatge. Però l’únic que es para aquí soc jo
Anomenem ruleta russa inversa aquella que consisteix a ficar cinc bales en un tambor de sis per minvar les possibilitats de sobreviure. Ara bé, posats a jugar, seria més lògic posar-hi les sis i esperar un miracle. O sis miracles. Un miracle seria que tots els clients i treballadors d’aquest supermercat en el qual em trobo ara mateix entressin en un coma profund mentre compro. Tothom mort transitòriament menys jo. Agafaria els productes de sempre, sense abusar, i passaria per caixa sense provocar cap menyscapte en la meva economia. Quan arribés al carrer, el món es posaria novament en marxa. El món s’hauria d’aturar de tant en tant per donar-me l’oportunitat de treure’n algun avantatge. Però l’únic que es para aquí soc jo.
Ara mateix m’he aturat al passadís de les infusions perquè soc d’aturar-me molt en aquesta secció. Te verd, rooibos, ginkgo biloba... M’imagino que en tots aquests sobrets, en comptes d’una bosseta amb herbes, hi ha petites cartes manuscrites a través de les quals els extraterrestres intenten comunicar-se amb mi. Però, mentre jo m’aturo per delirar, el món es mou a velocitats de vertigen al voltant de mi amb la finalitat d’arribar abans que jo on sigui que s’hagi d’arribar. Soc poc competitiu, em dic agafant a la fi una caixa de poliol menta. En això, una senyora miop, tot i que sense ulleres, em demana que li llegeixi la composició d’un pot de cigrons cuits. L’hi llegeixo.
Entretots
–Llegeixi’m també la data de caducitat.
L’hi llegeixo tot i ella m’escolta atentament, com si li llegís un conte. Després exclama amb expressió de desconcert:
–¡Crec que tinc pressa, però no n’estic segura!
Li dic que no es preocupi, que jo tampoc n’estic segur. De vegades crec que sí, que tinc pressa, però és pura ansietat, i de vegades crec que no i és pura depressió. Ens acomiadem a les conserves. Hi ha productes enllaunats que no caduquen fins d’aquí sis o set anys. Milions de persones moriran mentrestant i la llauna de cloïsses de Xile continuarà tancada. Potser algú l’obrirà el dia de la meva mort, com si fos una de les bales del tambor de la ruleta russa inversa. ¡Bum!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
