Una prosa lànguida
Al taller d’escriptura algú va preguntar com seria una sintaxi musculada. Havíem estudiat, més o menys, les sintaxis soltes, les restretes, les febrils, les miops, les tísiques, les asmàtiques, etc., però a ningú se li havia acudit incloure les musculades en el programa. De seguida vaig comprovar que es confonia la força física amb la potència mental. Es va dir d’entrada, per exemple, que una sintaxi musculada havia de denotar potència, vigor i densitat expressiva. Per tant, i segons la majoria de l’alumnat, hauria de ser composta de frases compactes i potents: tenses, sense redundàncies fluixes. Els seus verbs haurien de ser actius, amb predomini d’accions davant construccions passives o nominalitzacions. Vaig observar que la nominalització, recurs que consisteix a substituir un verb per un substantiu, estava molt mal vista.
–¿Què més? –vaig insistir.
–Ritme enèrgic –va dir una alumna–, cadència marcada, capaç de sostenir l’atenció i estructures gramaticals fermes.
Vaig inquirir què entenia ella per "estructures gramaticals fermes" i vam arribar a la conclusió, després d’haver-hi donat unes quantes voltes, que una estructura gramatical ferma era, simplement i planerament, una oració ben escrita.
Quant al lèxic, algú va esmentar que convenia utilitzar paraules amb càrrega semàntica precisa (¿prohibida l’ambigüitat?, em vaig preguntar).
I allà ens vam aturar.
Vaig aventurar llavors la possibilitat que haguéssim sigut víctimes d’un biaix cultural que només podia concebre la claredat i la fermesa d’un discurs en termes de força física. Hi va haver un silenci que va trencar un noi jove que, en general, intervé molt poc:
Notícies relacionades–Jo tinc un cosí –va dir– que es passa el dia al gimnàs, però que és tonto del cul.
Amb això, em va semblar, estava tot dit. Per rematar la classe, vam llegir unes pàgines de Proust, la sintaxi, potent com la de pocs autors, del qual podria haver sigut qualificada, segons els esquemes anteriors, de lànguida o fluixa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
