Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Amb Trías, puja Colau

L’electorat de l’alcaldessa gairebé no té fronteres amb Junts, mentre que sí que aspira a erosionar les bases electorals del PSC i sobretot d’ERC, el veritable enemic dels seguidors de Junts

1
Es llegeix en minuts
Amb Trías, puja Colau

Colau semblava haver quedat despenjada en les enquestes davant l’empenta d’un PSC que aconsegueix un empat tècnic amb un Ernest Maragall que intentarà la que, sens dubte, serà la seva última oportunitat.

Maragall està en forma, lúcid i amb ganes de presentar batalla. Tot i que li atribueixin els seus anys. Per al PSC –i per extensió el PSOE– recuperar Barcelona és vital. Igual que retenir l’alcaldia de Sevilla. Aquest és el registre amb què somien per aturar l’hemorràgia electoral. A Madrid no tenen cap opció. Amb la qual cosa Barcelona –que és molta Barcelona– és el trofeu més preuat per a les municipals del maig del 2023.

Però, paradoxalment, la previsible candidatura de Xavier Trias pot donar aire a Colau. Amb Elsa Artadi, els de Junts aspiraven a poc més que repetir els seus cinc regidors. Amb Trias se les prometen més felices, creuen que amb un perfil moderat i socialdemòcrata com el seu –Trías sempre es va situar a l’ala menys dretana de CiU– poden esgarrapar vots, tant a ERC com a PSC. 

‘A contrario sensu’, Trias i les expectatives que genera a Junts són aigua beneita per a l’alcaldessa Colau. L’electorat de Colau gairebé no té fronteres amb Junts –res amb Artadi al capdavant–, mentre que sí que aspira a erosionar les bases electorals del PSC i sobretot d’ERC, el veritable enemic dels seguidors de Junts.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els comuns, amb l’escassa diferència que avui els treuen PSC i ERC, trobarien en la previsible candidatura de Trias un aliat inesperat per estar en la disputa per la victòria. 

Notícies relacionades

És clar que Trias ha de torejar, primer, amb el ‘laurisme’, que està molt revolucionat després de la suspensió de la lideressa com a presidenta del Parlament, després de la rebolcada en el procés congressual. Plou sobre mullat.

Veure’s ara, malgrat ser la presidenta de Junts, en una tessitura de no pintar res casa malament amb una ambició personal il·limitada, una concepció de si mateixa aclaparadorament divinitzada i una actitud altiva i arrogant.