¿Què farà ara Laura Borràs?

Laura Borràs va arrasar a les primàries per liderar la candidatura de Junts a la Generalitat, però després la seva tasca, tant com a presidenta del Parlament com del partit, ha deixat força a desitjar. A la Cambra, arran del ‘cas Juvillà’ –en què Borràs va incomplir de manera flagrant les seves promeses– i en l’assumpte dels pagaments a funcionaris que havien deixat de treballar. A més, el seu estil s’ha mogut amb massa freqüència a la frontera entre l’institucional i l’esbiaixat, acumulant un excés de protagonisme. Com a presidenta del partit, els seus seguidors no van guanyar pràcticament cap dels envits que es van suscitar durant el congrés de JxCat, celebrat en dues parts.

Tampoc van sortir les coses com havien somiat els anomenats –simplificant en excés– ‘lauristes’ quan se li va obrir a la seva líder judici oral per uns fets –suposada fragmentació de contractes– esdevinguts quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l’acusa dels delictes de falsedat en document públic i prevaricació, per la qual cosa la fiscalia demana sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació. En aplicació del reglament, la Mesa del Parlament –en què, a part de Junts, hi ha el PSC, ERC i la CUP– la va desposseir dels seus drets i deures com a diputada i presidenta de la Cambra. Només s’hi va oposar la representant del partit de l’afectada, Aurora Madaula.

Borràs es va acomiadar de les seves responsabilitats al Parlament carregant taurinament contra els membres de la Mesa que havien acordat fer-la fora i culpant ERC i la CUP de traïció. Va insistir per defensar-se que el seu cas constitueix un exemple més de la repressió de l’Estat contra l’independentisme. La sortida de Borràs va estar precedida per la indignació causada en sectors polítics i informatius per la bronca improcedent d’un dels adlàters més ardorosos de Borràs, Francesc de Dalmases, a una periodista per les preguntes formulades a l’encara presidenta en un programa de TV-3.

Turull va preferir, des del primer moment, donar públicament a Borràs tot el seu suport. Al sector pragmàtic, el que encapçala el mateix secretari general de Junts, es preveia que Borràs i els seus intentessin que el partit abandonés el Govern. Al capdavall, els republicans havien votat per expulsar la presidenta i cap de cartell de Junts del Parlament. Malgrat que diverses persones afins a Borràs ho van verbalitzar i d’alguna temptativa a l’interior del partit, de seguida va quedar clar que el sector recalcitrant no tenia prou força per imposar la ruptura amb ERC.    

Notícies relacionades

El jutge processa Laura Borràs per corrupció i deixa en l’aire el seu futur polític

La productora del ‘Faqs’ confirma que Dalmases va agafar pel braç i va esbroncar una periodista del programa

Entre els qui tenien més clar que JxCat s’havia de romandre a l’Executiu hi havia els consellers i els seus equips. El sector pragmàtic està convençut que la seva gestió al Govern és la seva millor carta, també davant ERC. Consideren, a més, que una ruptura amb els republicans seria severament castigada a les eleccions municipals i espanyoles del 2023. Una mostra rotunda d’aquesta posició la va donar la consellera Victòria Alsina en una entrevista publicada al diari ‘Ara’, hores abans que la Mesa del Parlament suspengués Borrás: «La millor manera de fer valer el programa electoral és ser al Govern. Per tant, jo crec que hem de continuar al Govern».

¿Què passarà a Junts a partir d’ara? Tots estan pendents que les vacances estivals s’acabin per saber quina actitud adopta Borràs. La primera opció és que, tot mantenint la seva postura diferenciada i la pulsió del ‘tenim pressa’, col·labori lleialment amb Turull i la resta de la direcció. Aquest escenari podria permetre que la nau de Junts, el partit, s’estabilitzi i s’assembli una mica més a ERC, on la disciplina i la unitat imposades són fèrries. La segona possibilitat passa perquè Borràs, alliberada de les seves obligacions al Parlament, deixi anar el seu ardor i es dediqui en cos i ànima a enfortir al seu sector i el seu protagonisme, cosa que podria desembocar finalment en el xoc intern, molt perjudicial per al futur de Junts.