Turistes a l’agost Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La Barcelona sense barcelonins

Travessar la Rambla una nit d’estiu és un viatge en el temps, a un model urbà i de barri desfasat i que ha desbordat fa anys les seves costures. ¿Hi ha alguna manera de revertir aquest fenomen?

3
Es llegeix en minuts
Un home pren el sol a la passarel·la del Maremàgnum, ahir.

Un home pren el sol a la passarel·la del Maremàgnum, ahir. / ALBERT BERTRAN

Els censos posen xifres i detall a fenòmens, l’últim que ens dona un bany de realitat és el que apunta que aquesta setmana la ciutat de Venècia acaba d’arribar a una fita històrica: ha baixat de 50.000 habitants. 70 anys enrere, els venecians reconeguts al padró municipal eren 120.000. Moviments migratoris, apartheids, guerres, catàstrofes climàtiques han empès moviments en milers de ciutats en la història. A Venècia, la gent se’n va perquè la turistificació de la ciutat els ha expulsat. És una gentrificació curiosa: els habitants no es reemplacen, no arriben nous ocupants més rics, per exemple, que puguin suportar la pressió financera dels preus desorbitats de la ciutat. Ningú vol viure a Venècia, però tots hi volen anar a visitar-la i veure-la. ¿No és una paradoxa?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Barcelona no té per què afrontar un procés idèntic, però és difícil no inquietar-se davant del fenomen venecià quan, superats els recels de la pandèmia i amb la lliçó sanitària apresa, l’agost converteix barris sencers de la ciutat en parcs temàtics turístics. Ni botigues apropiades, ni espais d’oci diversificats, ni tan sols taxis a la nit, per si algun barceloní cometés la temeritat d’anar de copes o a sopar pel Maremàgnum o la Rambla, per exemple. Els turistes porten a sobre la motxilla de la paciència i esperaran hores en parades buides, com si formés part de l’experiència de Barcelona la nuit.  

¿La nova Rambla canviarà això? Travessar la Rambla una nit d’estiu és un viatge en el temps, a un model urbà i de barri desfasat i que ha desbordat fa anys les seves costures. ¿Hi ha alguna manera de revertir aquest fenomen? Que hi hagi una reforma dissenyada, amb un pressupost i una data d’inici, és un primer pas per frenar el desgast d’un barri que, com un organisme exsangüe, necessita una intervenció radical amb difícil pronòstic. La Via Laietana durant les últimes dècades es va convertir en una artèria zombi, malalta, que fins i tot els que l’havíem de travessar ho fèiem de manera apressada, com si ens contagiés el seu mal karma. Si humanitzem la Via Laietana, si convertim la zona de la Rambla en un eix cultural potent, potser hi podem tornar els barcelonins, i els seus veïns podran disfrutar dels seus espais públics i no viure’ls com una condemna. 

La idea de ciutat com un ens viu no és nova. Hem vist ciutats nòmades, com aquelles de l’Àfrica que cada determinat temps ‘es desplacen’ uns metres més enllà perquè la força de les dunes i els vents carregats de pols devoren literalment els edificis més desprotegits, els limítrofs. És una manera de fer-li front, la fugida. Però l’àrea de Barcelona ja està bastant urbanitzada, la veritat. No cal abandonar els barris que ens són incòmodes i aliens, que han prioritzat en el seu desenvolupament el viatger de passada que al veí, per molt temptador que sigui.

Notícies relacionades

La frontera mental que ens imposem si renunciem a una Rambla millor, una Ciutat Vella sense soroll, una façana marítima per disfrutar, una platja per banyar-nos, és una llavor que no ha de germinar, perquè l’alternativa passa per convertir-nos en guetos, per tancar-nos en petits territoris, de mentalitat petita. 

Els venecians estan tirant la tovallola i la ciutat està condemnada a convertir-se en un parc temàtic com el Poble Espanyol i a fer bona aquella dita de compte amb el que desitges, que pot fer-se realitat i no ser com pensaves. ¿Qui no voldria viure a la ciutat més bonica i sentir-la seva?

Temes:

La Rambla