La Rambla: una reforma per tancar la gran cicatriu de Barcelona

La Rambla es pot observar des de molts punts de vista. La calçada, el passadís central, la vorera lateral, la vida tan diferent als barris que divideix, el Gòtic i el Raval. Tampoc té res a veure de dia que de nit. O de dilluns a divendres i en cap de setmana. El que no canvia tant, tot i que també hi ha un cert dinamisme, és el que hi ha en els marges, als baixos i dins dels edificis. Un entretingut passeig de dalt a baix i de baix a dalt permet dibuixar un perímetre poc acollidor per al públic local, però un imant per als que hi són de visita.

Algunes dades per començar: 27 basars i botigues de 'souvenirs’, 28 hotels, pensions i hostals; una desena d’establiments de canvi de moneda (especialment sagnant el que manté el rètol de l’extinta Musical Emporium) i 9 botigues de venda d’articles esportius, amb gran protagonisme dels productes vinculats amb el Barça. Tot això amb tan sols 569 residents, segons un estudi de Barcelona Regional realitzat el 2020 (Amics de la Rambla creu que en són més, sobre els 800), amb 4 de cada 5 immobles no aptes per a persones amb mobilitat reduïda i amb el 52% de veïns afirmant que se n’anirien del barri si tinguessin la possibilitat, un percentatge que en el global de la ciutat és del 17,4%.

Dels 122 edificis amb façana a la Rambla, només 64 són de vivendes, amb un total de 652 pisos, repartits de la següent manera: 226 domicilis habituals, 39 temporals i 387 (el 59%) reservats a l’ús no residencial, és a dir, d’estades inferiors a 30 dies. Amb 28 hotels no fa falta fer gaires números: amb molta diferència, a la Rambla dormen més turistes que barcelonins, que es concentren sobretot en el tram central de l’artèria, on més testos amb plantes es veuen als balcons, la majoria dels quals brandeixen una freda combinació de taula i dues cadires, símptoma de pis turístic a prop.

Sense nadius

El normal en un reportatge d’aquestes característiques és que el periodista vagi trobant persones que entren i surten dels edificis de vivendes. Això no passa a la Rambla. En quatre hores de passeig, un únic nadiu albirat amb aspecte de ramblenc, que, òbviament, s’ha d’abordar. Viu aquí des del 2015, no marxa perquè li agrada molt el seu pis i es porta bé amb la propietat, i sobre el seu carrer diu que no és res més que un «lloc de passada» per anar a altres punts de la ciutat. Tot i que durant el moment més cru de la pandèmia, afirma, «això feia goig». La poca afecció queda de manifest a l’enquesta municipal del 2020, en la qual només el 4,2% dels residents temporals de l’artèria deien que havien triat aquest enclavament pel seu encant. Per contra, el més valorat era el fet de ser en el suposat centre de Barcelona o a prop de la feina.

En aquest mateix estudi de Barcelona Regional va quedar clar el mestissatge de la Rambla, complint el tòpic de passeig gresol de civilitzacions. El 48,2% dels residents són de nacionalitat estrangera (sobretot indis i italians), per un 47% amb passaport espanyol i un 4,8% que no sap o no contesta. Hi ha menys nens, adolescents i persones grans que a la resta de la ciutat, i una cosa curiosa: el 58,2% dels domicilis no tenen cotxe perquè no el volen o no el necessiten, 20 punts per sobre de la mitjana de Barcelona. També és molt superior el percentatge de vivendes en règim de lloguer (68,4%, 25 punts més que a la resta de la capital catalana), en canvi, la propietat (22,4%) està per sota de la meitat de tota la ciutat (54,3%).

A tota la Rambla hi ha 21 locals buits (la meitat a cada vorera i molts, antics, restaurants en repòs per la pandèmia que, a poc a poc, han anat renaixent). Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla, explica que els propietaris van fer molts diners en el passat i no tenen cap pressa. <<< «Busquen algú que pagui el que demanen i esperaran tant de temps com calgui. No els fa falta negociar ni tenen intenció de regatejar». També hi ha dos edificis tapiats. Entre els comerços que sí que estan oberts, criden l’atenció les 11 botigues d’esports, dues oficials del Barça i el Madrid i la resta, dedicades a tot una mica, calcs les unes de les altres. Hi ha 3 botigues de productes cannàbics, 6 farmàcies, 4 comerços d’articles eròtics i uns 40 establiments de restauració, 20 dels quals entrarien, per la porta gran de la categoria de ’menjar porqueria’. Hi ha una òptica, una botiga de caràtules de telèfons, un estanc, una administració de loteria, un lloc de figures de porcellana de Lladró, quatre entitats bancàries i un negoci de botes de l’oest que està aquí des de 1948.

Aquells meravellosos anys

També tenen aquí la seu l’UGT, el Diplocat, el Departament de Cultura i l’empresa Idealista. I hi ha tres museus, un de dedicat a l’erotisme, el de cera, renascut a finals del 2021, i el tercer amb il·lusions òptiques i extravagàncies diverses. Sense oblidar els quatre teatres. El Club Capitol (número 138 del carrer) va abaixar el teló el 2020 i no ha tornat a obrir. Grup Balañá no es va posar d’acord amb el propietari i a finals del 2019 va anunciar que la temporada en curs era l’última després de gairebé 60 anys a la Rambla, 9 dels quals corresponen al gloriós ‘Solamente’ de Pepe Rubianes. A finals del 2021, el local va ser adquirit per un grup inversor. No se sap res encara sobre el futur, però se sospita que si reneix ho farà sota la capa d’una gran multinacional, i sense cap vinculació amb la cultura.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El Teatre Principal (número 27) va tancar el 2017 i està pendent que els nous propietaris tornin a obrir-lo per oferir obres de teatre i exposicions immersives. Finalment, en el 115 hi ha el Poliorama, gestionat amb èxit per membres d’El Tricicle, Dagoll Dagom, Anesa, T de Teatre i La Brutal. Finalment, el Liceu (61-63), que es manté com a estendard de la burgesia a aquest costat d’aquest Rubicó anomenat Diagonal. El que no hi ha, i sí que abunda a la resta de la ciutat, són fleques ni perruqueries. Per descomptat tampoc hi ha bugaderia.

Villar tampoc creu que la reforma torni la Rambla als barcelonins. El president d’Amics de la Rambla està convençut que la ciutadania continua estimant aquest carrer. Ho va demostrar, recorda, després dels atemptats del 17 d’agost del 2017. «Molta gent va venir a donar el seu suport, i la majoria feia segles que no hi baixava. Això ens va demostrar que només fa falta donar-los una raó per venir». El comerç, admet, no ho és, perquè l’oferta actual és «infinitament millorable». Però si és important que els nadius tornin a la Rambla, més ho és, assenyala, que les persones que viuen aquí tinguin totes les facilitats perquè no es vegin obligades a marxar». «L’última botiga de proximitat que hi ha hagut aquí –recorda– devia ser l’Antiga Casa Figueras, una fàbrica de pasta» que allotja, des del 1986 i en el número 83, la pastisseria Escribà.