El reflex | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una revelació que no arriba
Pensem poc en els fets de la vida domèstica, que portem a terme com robots, com màquines
La mort passa cada dia i cada dia ens estranya. A la vida, en canvi, li prestem poca atenció. Anem del dormitori a la cuina com somnàmbuls, sense reparar en els subtils canvis de temperatura que es produeixen en el trajecte ni en l’evolució de les olors. Ni tan sols som sensibles al volum del nostre propi cos al travessar aquest espai domèstic que amb el temps ha esdevingut un espai moral.
–Me’n vaig a fregar els estris –dic, i m’aixeco del sofà on he fet una becaina de 10 minuts.
–Col·loca’ls al rentaplats –suggereix la meva dona.
Entretots
Però jo prefereixo fregar-los a mà, com una forma d’ascesi. M’agrada, sobretot, la concavitat exagerada dels plats fondos. La mateixa expressió «plat fondo» m’omple d’estupor. No penso en una fondària física, sinó en una profunditat filosòfica. Els plats fondos, en els quals de petit prenia la sopa de lletres, tenien un misteri.
Aquella fondària resultava incòmoda. Em prenia la sopa colpidora per descobrir el fons del plat, sempre decebedor i sempre insòlit. Recordo aquestes escenes remotes mentre passo l’esponja per les corbes suaus dels plats fondos d’avui. M’agrada l’espuma que fa el sabó líquid. Em complau esbandir el plat, que després reposa lluent sobre la placa de cocció. Hi ha una interrogació en la forma dels plats fondos.
En fi.
Pensem poc en els fets de la vida domèstica, que portem a terme com robots, com màquines. No ens fixem en el remolí que forma l’aigua a l’escapar per l’embornal. ¿Per què adopta aquesta forma? ¿Per què en l’hemisferi nord gira en la direcció de les agulles del rellotge i al contrari en l’hemisferi sud? Penso en el meu antípoda, que estarà ara fregant, com jo. Potser podria parlar-hi.
–Hola, antípoda –dic en direcció al desaigüe.
La meva dona entra a la cuina i em pregunta amb qui parlo. Li dic que amb el meu antípoda.
Notícies relacionades–Ja –diu ella. Després posa menjar al gat.
I així passen els dies, a l’espera d’una revelació que no arriba.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
