610,8 km
Dr. Florentino i Mr. Pérez
El fanatisme esportiu és capaç de treure el millor i el pitjor de cada un. He vist persones, aparentment estables i educades, perdre les maneres els dissabtes al matí mentre veien el seu fill jugar a bàsquet. Insults a l’àrbitre per no haver xiulat unes passes o dobles, a l’entrenador rival, fins i tot a nanos de l’altre equip. Per no parlar del futbol. Vaig anar a veure amb el meu fill el partit de Champions FC Barcelona-Atlètic. Al nostre costat, un respectable senyor a qui no tenia el gust de conèixer va passar els 90 minuts esgargamellant-se contra tots els participants del partit. Un energumen en tota regla.
Deixo a psicoanalistes i altres investigadors del comportament humà l’anàlisi de les causes d’una dualitat mental –a l’estil del llibre de Robert Louis Stevenson Dr. Jekyll i Mr. Hyde– que deu tenir molt a veure amb elements ancestrals, com qui continua passant-ho bé veient esports de lluita, com més cops de puny i més sang millor, o de maltractament d’animals.
Notícies relacionadesL’esperpèntica, i a vegades desopilativa, roda de premsa del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, només es pot entendre per un fanatisme agreujat per la sensació de ser totpoderós i intocable. Poc donat a parlar en públic sobre futbol –l’última vegada va ser el novembre del 2015, després que el Reial Madrid perdés 0-4 contra el Barça–, Pérez només es prodiga per parlar com a president d’ACS, l’empresa que presideix, en les juntes d’accionistes. La diferència és que Pérez no és propietari del Reial Madrid (encara que ho pensi), però sí que té el 14,58% del grup d’enginyeria, que té un valor en borsa és de 36.200 milions, cosa que converteix el seu capital en 5.300 milions.
La malevolència que demostra el senyor Pérez amb el Barça tampoc és comparable amb la seva reconeguda arxirivalitat –judicis i acusacions d’espionatge inclosos– amb la seva nèmesi, el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez-Galán. Més que anecdòtic: el germen d’ACS és a Barcelona, quan Pérez i un grup de socis van comprar, el 1983, Construcciones Padrós. El 1986, ell va ser un dels finançadors de l’operació reformista liderada per l’avui advocat i expolític de Convergència Miquel Roca Junyent, que va ser conseller d’ACS durant 20 anys. Salvador Alemany, expresident de la concessionària d’autopistes Abertis i avui president del Liceu de Barcelona, és un dels bons amics de Pérez. ACS va comprar el 49,99% d’Abertis, que estava en l’òrbita de La Caixa. I és la Fundació La Caixa, a través de Criteria, el segon accionista d’ACS, amb un 9,36% del capital. Isidre Fainé és vicepresident segon d’ACS. Al consell d’ACS també hi ha una consellera (i exsecretària general) de Banc Sabadell: María José García Beato. A Catalunya, ACS té en marxa dos dels seus grans projectes a Espanya: participar en la gigafactoria de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) i en la fàbrica de semiconductors de Cerdanyola del Vallès. Tan importants, gairebé, com un altre dels projectes estrella d’ACS: la construcció del dic sec de Pearl Harbor per a submarins nuclears, a Hawaii.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
