La superfície
La dermatologia ha sigut, un any més, l’estrella de les especialitats escollides pels joves metges (i les joves metgesses, puto genèric amb discapacitat). Les 140 places disponibles van volar en minuts. Perden prestigi cardiologia, neurocirurgia o cirurgia cardiovascular, especialitats heroiques, associades al dramatisme hospitalari, a la urgència, a la vida i a la mort. La dermatologia semblava una branca menys important: grans, èczemes, pigues, taques. La pell com a perifèria (tot i que hi ha qui diu que res és tan profund). Alguna cosa ha canviat. El primer és el pràctic: la dermatologia ofereix una combinació extraordinària de qualitat de vida, bons horaris, menys guàrdies i altes possibilitats de feina privada. Un dermatòleg pot guanyar molts diners sense la destrucció física i mental associada a altres especialitats, a la medicina de família, per exemple.
Però no és només això. Vivim en l’època de la pell, que ha deixat de ser una embolcall per convertir-se en una biografia visible. Mai s’ha mirat tant la superfície del cos: taques, arrugues, acne, marques, envelliment, lluminositat. Instagram, TikTok, els filtres, la medicina estètica... Tot això ha convertit la dermatologia en una especialitat situada just en l’encreuament entre medicina, estètica, psicologia i mercat. Abans, l’òrgan noble era el cor. Avui ho és la cara, amb freqüència, la caradura. A més, la dermatologia té alguna cosa seductora: barreja l’observació clínica amb la tecnologia avançada i amb procediments quirúrgics nets i controlables. Permet exercir una medicina sofisticada sense quedar atrapat en guàrdies interminables o en la pressió brutal d’una uci.
Mentrestant, especialitats com Medicina de Família continuen tenint dificultats per atraure candidats, malgrat concentrar milers de places. I això diu molt del sistema sanitari, però també d’una generació de metges que ha vist treballar la seva gent gran en condicions esgotadores i que no idealitza el sacrifici permanent. L’especialitat favorita dels facultatius d’una època revela el que la societat tem o desitja. Potser la nostra època està obsessionada a administrar la superfície.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
