Gestionar en temps d’incertesa

D’una banda, tenim les mutacions amb què ens va sorprenent la covid i les successives onades de contagis. D’altra banda, les notícies que arriben d’Ucraïna no ens permeten pensar que la guerra pugui entrar en via de solució a curt termini. Les tensions inflacionistes, que ja havien aparegut abans de la invasió d’Ucraïna, estan agreujant-se amb percentatges per sobre del 8%, una cosa que no havíem vist des de fa gairebé 40 anys. Per complicar-ho més, les tensions a les cadenes de subministrament s’estan agreujant. I moltes empreses no troben les persones que necessiten. Tot això configura un còctel amb massa incertesa, cosa que no és bo ni per a l’economia ni per a la nostra salut mental.

Segons el Fons Monetari Internacional, el nivell d’incertesa actual és dels més alts de les últimes dècades. Però per posar-ho en context, seguint amb l’FMI, és un nivell d’incertesa menor que el que hi havia l’octubre del 2008, quan va esclatar la crisi financera mundial; i molt menor que el nivell màxim d’incertesa dels últims 30 anys, que es va produir a la primavera del 2020, quan en ple confinament encara no se sabia que al cap de pocs mesos ja es disposaria de vacunes efectives contra la covid. Però, igualment, el nivell d’incertesa actual és molt elevat. De fet, és el terme que apareix de forma recurrent en qualsevol anàlisi de la situació actual. Per això, sorgeix la pregunta de com podem afrontar-ho.  En primer lloc, com que la incertesa provoca ansietat i estrès, cal aconseguir que no regni el pànic i prioritzar les persones; ja sigui l’equip humà, els clients o qualsevol altra part interessada. Això significa proporcionar informació, conèixer els seus interessos i preocupacions i intentar donar el màxim suport possible.

En segon lloc, és molt complicat fer pressupostos sobre el futur. Un aspecte nou de la situació actual és que no tenen probabilitat zero ni els escenaris més optimistes (el virus desapareix, Rússia i Ucraïna firmen la pau...) ni els més pessimistes (apareixen mutacions més letals del virus, Putin prem algun botó nuclear...). Per això, és molt important la flexibilitat. Si planifiquem a futur, fem-ho amb diferents escenaris i reaccionant amb rapidesa i flexibilitat a les noves situacions que es vagin produint En tercer lloc, com que els riscos existeixen, la millor eina per protegir-nos és la prevenció, i per fer-ho ens hem de concentrar en el que està sota el nostre control. Hem d’enfortir la nostra competència en gestió de crisi. En temps de tempesta, la prevenció implica enfortir la tresoreria per si tot es complica. Cal replantejar o diferir aquelles inversions que no siguin imprescindibles. I, si podem, també cal estrènyer-se el cinturó amb els costos i reduir els nivells de deute, sobretot tenint en compte que els tipus d’interès aniran augmentant a mesura que es compliqui la inflació.

Notícies relacionades

La reconstrucció d’Ucraïna requerirà almenys 750.000 milions de dòlars

Les mesures del Govern no eviten que la inflació ultrapassi el 10%

En quart lloc, no podem despistar-nos desaprofitant les oportunitats que continuen apareixent, ja sigui amb les noves tecnologies o les noves necessitats dels clients. I com ens recorda la dita popular en castellà: «‘Hay que comprar cuando resuenan los cañones y vender al son de los violines’», que significa que en anys complicats es poden fer molt bones adquisicions.

En resum, cal enfortir la nostra resiliència, o sigui, la nostra capacitat per afrontar l’adversitat, amb flexibilitat, concentrant-nos en allò que està sota el nostre control, cuidant les persones i aprofitant oportunitats. Un apunt final: malgrat totes les penes, la creació d’empreses està creixent amb força. I tot i que les xifres de l’atur i la qualitat de l’ocupació no són per tirar coets, estem en el nivell més baix d’atur dels últims 14 anys. Seguim.