Final incert de la ‘llei mordassa’

El projecte del ministre d’Educació Wert pretenia encarar els canvis vertiginosos de la societat actual amb un retorn a models educatius de temps passats, en què la iniquitat, la preeminència dels continguts i l’«espanyolització» cultural i idiomàtica conjformaven els eixos de la política educativa. Una resposta reactiva davant la competitivitat generada pel progressiu accés de les classes populars a les titulacions universitàries mercès a l’ascensor social. I classista atenent el fet que havia arrelat en l’imaginari dels sectors més acomodats la por que els seus descendents acabessin condemnats a engrossir la nova classe social del ‘precariat’.

Un relat que obligava a dissenyar, alhora, un ordenament legislatiu que fes de terraplè davant una hipotètica contestació social producte de la cronificació de les bosses de pobresa. D’aquí que en nom de la seguretat ciutadana el ministre Fernández Díaz, immers ja aleshores en el seu descens cap a l’infern de les clavegueres del ‘deep state’, liderés el «seu» text legislatiu. Una llei que qüestionava de facto la llibertat d’expressió i de reunió.

Efectivament, el PP a través de la ‘llei mordassa’ s’atrevia a posar en escac drets democràtics, raó per la qual el mateix PSOE es va veure en l’obligació de plantar-se. En puc donar fe perquè com a diputat vaig participar des del faristol del Congrés en els debats parlamentaris, fet que em va permetre viure de manera intensa com el grup socialista afirmava que el projecte de llei constituïa un retorn a l’Estat policial i l’estimat diputat Antonio Trevín, en nom dels socialistes, recuperava del calaix de les essències perdudes afirmacions com ara que el text representava una coartada per enterrar llibertats i significava la «imposició del dret administratiu de l’enemic».

Transcorreguts els anys, s’ha constatat que, tant amb la reforma laboral com amb la llei d’educació de la ministra socialista Celaá, el terme ‘derogació’ ha adquirit un nou sentit, fent-lo equivalent a ‘modificació’. En definitiva, per tal de complir el compromís contret n’hi havia prou amb canviar el camp semàntic i limitar-se a superar alguns dels perjudicis introduïts pel PP, però renunciant a recuperar la totalitat d’allò que la dreta havia arrabassat.

Notícies relacionades

Podem mira de marcar-li el pas al PSOE amb la seva agenda social

¿Per què es protegeix els fumadors?

Aquesta també és la posició del Govern Sánchez quant a la tercera pota, la ‘llei mordassa’, tot renunciant des de bon començament a presentar un projecte de llei (pressionat pels sindicats policials) i aprofitant com a plataforma per tramitar la llei una iniciativa registrada el 2021 al Congrés dels Diputats per part del PNB. Pedro Sánchez optà, doncs, pel perfil baix, i ara fins i tot posa en perill el suport parlamentari a la 'modificació' si blinda les devolucions en calent d’immigrants en mantenir-se la seva execució en la llei d’estrangeria, si consolida la indefensió de la protesta a l’atorgar valor probatori a les declaracions dels membres de la policia, si manté l’arbitrarietat del concepte de desobediència i falta de respecte causant de centenars de milers d’expedients de multes, i si perpetua els perjudicis, a diferència del que s’ha fet a Catalunya, de l’ús de les pilotes de goma. I, sobretot, si s’entossudeix a desmotivar el protagonisme de la societat civil organitzada en l’atribuir-li responsabilitats en cas d'aldarulls en una manifestació pel fet d’haver-ne estat convocants.

En conclusió, negar-se a aprofundir en llibertats i optar per la restricció de drets ens allunya del foment de la participació i la corresponsabilitat dels ciutadans en la construcció i aplicació de solucions viables en conjuntures difícils i suposa comprar un altre ciri per portar a l’enterrament de la socialdemocràcia. I,tal vegada, al seu.