Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ferides grogues

Ja fa molt que la vida a casa, la feina o l’oci va recuperar el seu pols, però els carrers segueixen instal·lats en una sort de perpètua –i grotesca– provisionalitat

1
Es llegeix en minuts
Una terraza de restaurante ampliada en la calzada a partir de barreras New Jersey pintadas de amarillo.

Una terraza de restaurante ampliada en la calzada a partir de barreras New Jersey pintadas de amarillo. / Manu Mitru

Encara segueixen allà. Blocs de formigó grocs o pals del mateix color que ens situen en l’emergència, que ens retenen en uns dies en què tot es va enfonsar, que ens recorden les xifres del dolor. Són nombrosos els carrers de Barcelona encara decorats per les ferides grogues de la pandèmia. L’any passat es va anunciar que anirien desapareixent gradualment fins al juny del 2022. Si es compleix l’anunci, falten molt pocs dies per al final. El virus continua entre nosaltres, però fa molt que no condiciona les relacions col·lectives. Allà hi ha els festivals multitudinaris, plens de públic, per burlar-se d’algunes de les mesures de l’anomenat urbanisme tàctic que encara condicionen l’espai compartit. Ja fa molt que la vida a casa, la feina o l’oci va recuperar el seu pols, però els carrers segueixen instal·lats en una sort de perpètua –i grotesca– provisionalitat.  

Notícies relacionades

Amb el termòmetre disparat i les calçades col·lapsades, el groc multiplica el seu pes i exhala efluvis irritants, amargs. Que la grua s’emporti d’una vegada aquestes rèmores. Ferides obertes que ens recorden moments d’angoixa i sofriment. De pèrdues i de llàgrimes ennuegades. Làpides de cementiri. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web