Anna Ferrer o l’elogi de tenir cura dels altres

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

13 de juny del 2022. 13:25

0 Comentaris

Anna Ferrer (nascuda Perry) va ser la dona de Vicenç Ferrer i va contribuir, de bracet amb ell, a fundar, a consolidar i a expandir la fundació que porta el nom de l’activista i cooperant català. Ara, ha rebut el doctorat honoris causa per la UdG, en atenció als seus esforços per eradicar la pobresa i enaltir la dignitat dels més desfavorits de l’Índia. Com va dir ella mateixa, “soc una professora de cures que es va graduar a Anantapur i que es doctora a Girona”. Quim Salvi, rector de la Universitat, citant John Donne, va resumir el perquè del reconeixement: ningú no és una illa, perquè “cada humà és un bocí del continent”. Estem lligats a la Humanitat i el patiment dels altres ens afebleix a tots. Potser per això, Anna Ferrer va recalcar la transcendència del “valor i el poder de cuidar”, un acte poderós i revolucionari que vol dir estar pendent del sofriment. Després d’haver sofert una malaltia, ella mateixa es preguntava: “¿Què has fet realment?”. I arribava a la conclusió que tota la seva labor, al llarg de més de 50 anys, es podia concretar en una simple evidència. Algú, en algun moment, es va preocupar a la fi per ells, pels més pobres d’entre els pobres. I aquí va néixer una esperança.