Tots eren fills meus
Tinc amics que, fa temps, van ser donants d’esperma. En parlen amb una barreja d’humor i d’inquietud. L’humor, és clar, prové de les circumstàncies en què ho van fer. La cambra privada de la clínica, les revistes pornogràfiques, una certa consciència de la celeritat amb què havien d’actuar. Ho comenten com si fos una aventura adolescent que, de fet, és el que va ser. Quan eren estudiants, van cobrar una determinada quantitat de diners i es van desentendre de la donació. Hi ha mecanismes legals que fan que sigui impossible seguir el que en podríem dir la traçabilitat del producte. El "producte (sic) no té dret a reclamacions", diuen els fills que van néixer d’aquelles donacions. El donant no sap si el seu esperma ha derivat cap a l’efectivitat procreadora i els receptors tampoc no tenen notícia de qui és el pare biològic. Les empreses parlen de complicacions legals i afectives si obrissin els arxius, mentre que els Fills i Filles de Donants, una associació, denuncien que el negoci justament rau en l’anonimat.
En una altra part de món, el rus que va fundar Telegram acaba d’assegurar que hi ha, escampats pel planeta, més de cent fills concebuts amb l’esperma que ha estat oferint des de fa quinze anys. No parla d’una xifra exacta, però especifica que són d’almenys dotze països diferents i que pensa incorporar-los a l’herència (més de 17.000 milions de dòlars) que també deixarà als sis fills concebuts de manera convencional, que és una quantitat que ja és prou respectable per ella mateixa.
¿De debò sap qui són? ¿I com ho sap, que en són tants? Com que ha anunciat que farà públic el seu ADN, tot fa pensar que treballa amb hipòtesis més o menys plausibles, però vagues. El festival que es pot organitzar serà fantàstic. Tot de mares i pares que van optar per la inseminació artificial pendents de si el seu fill o filla rep la grossa en aquesta loteria de la reproducció assistida. No em vull ni imaginar la feinada del notari. Un cop aclarit l’assumpte, podran muntar un grup de WhatsApp que es digui Tots eren fills meus, com en aquella tragèdia d’Arthur Miller.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
