La nota | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Letargia a Argelers

En el congrés de Junts hi ha hagut poca participació de la militància i els dirigents radicals, pròxims a Laura Borràs, han quedat «tocats»

3
Es llegeix en minuts
Letargia a Argelers

EFE / QUIQUE GARCÍA

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Argelers la primera part del congrés de Junts, la formació creada pel president Puigdemont i el tercer partit en les últimes eleccions catalanes.

¿Què és Junts? Primer, un partit liderat per Puigdemont, un independentista que va ser alcalde de Girona amb CDC. Alguns el defineixen com el partit independentista més entusiasta de la confrontació amb Espanya. D’acord, però també és el partit refugi de molts catalanistes (no només nacionalistes) indignats per la sentència sobre l’Estatut del 2006 i els fets posteriors que –segons ells– indiquen que Espanya humilia sempre Catalunya. I encara hi ha una altra realitat. És el partit de molts ‘pujolistes’ que –sense Pujol i Mas– es van quedar sense brúixola i no volen seguir –per causes variades i diferents– la ruta que marca ERC.

L’estratègia política de Junts –sobre la qual Fidel Masreal informa avui amb deteniment– s’aprovarà al juliol en la segona part del congrés, ¿però quin ha sigut ja el missatge d’Argelers? Calia rellevar per la seva pròpia voluntat –ningú ho demanava– l’històric president i fundador. També el secretari general, Jordi Sànchez, que després de negociar amb ERC l’actual Govern, no ha aconseguit cohesionar el partit. Calia, doncs, refer la unitat amb un pacte entre Laura Borràs, exponent de la línia més radical, i Jordi Turull, també radical, però una mica menys (i provinent de CDC).

¿Què ha passat? Primer, que el partit més entusiasta de la confrontació ha perdut entusiasme. O, almenys, adrenalina. Només així s’entén que dels 6.000 militants només un 37% participés en les votacions malgrat que podien fer-ho telemàticament i durant 24 hores. I la nova presidenta, Laura Borràs i el nou secretari general, Jordi Turull, només van rebre el vot del 29% i el 30% de les bases. Conclusió: escàs interès pel relleu de Puigdemont que –com va demostrar en la seva homilia– continua considerant-se el líder, però ha volgut excedència en les tasques més carregoses del dia a dia. Puigdemont creu, segons explica Antoni Bassas, que l’independentisme pateix certa letargia que només ell podrà combatre des de l’exili. I les bases de Junts han confirmat l’ensopiment.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La segona conclusió és que els dirigents més radicals han perdut manxa. En les primàries anteriors a les autonòmiques Laura Borràs va escombrar Damià Calvet. Ara el també exconvergent Jordi Turull, pres polític indultat, ha guanyat Laura Borràs (1.854 a 1.776 vots). La diferència no és substancial i pot haver sigut fruit d’alguna petita maniobra. Però sí que és rellevant que el ‘laurista’ David Torrents, que havia de ser el poderós secretari d’Organització, no aconseguís el mínim de vots requerit. I que mentre dirigents pròxims a Borràs com Aurora Madaula, candidata a una vicepresidència, s’hagués de conformar amb 919 vots (està sulfurada a les xarxes socials), una altra vicepresidenta Anna Erra i Jaume Giró (conseller d’Economia) n’aconseguissin 1.791 i 1.648, respectivament.

Notícies relacionades

La conclusió és que el gruix de militants va mostrar certa letargia i que els més radicals van sortir «tocats». Alguns d’aquests diuen que perquè són els únics veritables independentistes, fet que mostra que la divisió segueix viva. Però Turull afirma que l’única alternativa és: independència... o independència. Ho diu i ho continuarà dient. 

¿Sortir del Govern Aragonès? Potser parlen i discuteixin molt, però es quedaran. Junts necessita aguantar en les municipals del maig del 2023. I ser en el Govern hi ajuda.