Article d’Ana Polo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Solet, xancletes i orgull LGTBIQ+
Estem tan bé que no ho estem gens. Us ho dirà qualsevol persona de la comunitat LGTBIQ+
Ja és aquí el juny: solet, xancletes i orgull LGTBIQ+. Com cada any, les marques canviaran les respectives imatges de perfil a les xarxes socials i les ompliran d’arcs de Sant Martí per demostrar-nos com d''a tope' estan amb els drets de la comunitat LGTBIQ+. Els mitjans de comunicació tractaran el tema perquè toca, mentre la resta de l’any la perspectiva diversa brillarà per la seva absència, quan la cisheteronorma torni a ocupar tots els espais i sigui l’únic punt de vista vàlid. I com cada any, sortiran algunes veus a dir que per què hem de tenir un dia, un mes, un espai de reivindicació; si ja estem molt bé.
Estem tan bé que la setmana passada em van proposar ser guionista d’una gala a La 2 de TVE Catalunya sobre l’Orgull i la comunitat LGTBIQ+. Una gala presentada per una coneguda periodista catalana que no és ni L ni G ni T ni I ni Q ni +. Una coneguda presentadora catalana que és B per partida doble, però no precisament per bisexual. I jo em pregunto: ¿és tan difícil d’entendre que les accions del col·lectiu LGTBIQ+ han d’estar protagonitzades per persones LGTBIQ+? ¿Algú es podria imaginar una gala antiracista, Black Lives Matter, presentada per Quim Masferrer? Necessitem poder representar-nos a nosaltres mateixes i ocupar els nostres espais, sense que ningú s’apropiï de la nostra veu; exactament igual que fan les persones cis i heteros.
Entretots
Estem tan bé que l’altre dia estàvem besant-nos amb la meva parella, pel carrer, tan tranquil·les; quan vam sentir que des d’un balcó uns nois ens cridaven: «No pareu, seguiu, seguiu». Com volent dir. Perquè com a lesbianes no només estem exposades a la violència que implica no seguir l’heteronorma i la invisibilització constant; no. En el nostre ‘jackpot’ se li ha de sumar sempre la possibilitat que qualsevol home utilitzi la nostra intimitat i la nostra sexualitat en contra nostre. Perquè pot. Perquè des de petit li han ensenyat que les lesbianes, si existim, és com a objecte de desig dels homes.
Estem tan bé que el 5 de juliol farà un any de l’assassinat del Samuel, a qui van apallissar de mort amb crits de «maricon». Estem tan bé que no ho estem gens. Us ho dirà qualsevol persona de la comunitat LGTBIQ+. Escolteu-nos. Doneu per vàlides les nostres crítiques, les nostres experiències i els nostres relats de violència; per molt insignificants o irrellevants que us semblin. I sobretot, feu-ho tot l’any, amb arc de Sant Martí o sense.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
