Sororitat impossible
Totes podríem ser Shakira
Si a mi m’haguessin fet el que li han fet a Shakira, segurament voldria atropellar-los a tots dos amb un tractor. La ràbia i el despit són sentiments legítims quan algú ens deixa per una altra persona. La de Shakira és una situació amb la qual podem empatitzar i això ens pot ajudar a adonar-nos que no som ningú per fiscalitzar les seves emocions. Tampoc per criticar que les faci públiques o que en tregui rèdit econòmic si tenim en compte que és cantautora i que bona part de la seva trajectòria l’ha dedicat a cantar els seus sentiments als quatre vents. Es dedica literalment a això.
El que molesta és que mostri les seves emocions de manera crua, clara i directa i no sigui una ‘despechá’ alegre, dolça i amable com ho era la Rosalía. No us confongueu, amb això no vull dir que em semblin bé els atacs a Clara Chía. Com a feminista, m’incomoda veure com una dona n’ataca una altra. Però puc entendre que Shakira, en aquest moment de la seva vida, no pugui tenir sororitat amb la nova parella del seu ex. Podem ser uns hipòcrites i fingir que som tots éssers impol·luts moralment, sempre coherents amb els nostres ideals, o podem acceptar que som humans i fem el que podem, encara que no sigui l’ideal.
Que Shakira vessi una part del seu odi contra Clara Chía és exactament el que el patriarcat espera de nosaltres, les dones: que ens ataquem entre nosaltres. Així, no posem el focus en l’home que tenia un compromís, no el va respectar i que, per tant, és el responsable directe d’aquesta situació. Shakira no ha sigut educada en una illa deserta completament aliena a aquest mantra patriarcal que ens diu que la pitjor enemiga d’una dona és una altra dona. De la mateixa manera que no ataquem l’actriu de 40 anys que se sotmet a operacions estètiques per encaixar al cànon de bellesa, poder seguir treballant i ocupar el lloc que s’espera d’ella en la societat, sinó que assenyalem el patriarcat que ens obliga a no envellir i a estar sempre guapes, si critiquem Shakira per expressar la seva ràbia contra Clara Chía, fem-ho apuntant on toca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
