Cultura i oportunitats

El cap de setmana passat es va saldar amb un bon èxit de públic al saló del còmic de Barcelona, el primer postpandèmia. Com és habitual, es va tractar d’un esdeveniment amb una transversalitat i varietat social i econòmica que és difícil de trobar en la nostra vida social. Un espai on es podia veure l’enorme Iñaki Zubizarreta davant d’un auditori ple de joves fent una classe magistral de lluita contra el ‘bullying’ i de com l’explica ell des de les seves vinyetes, o es podia passejar per desenes d’expositors de nous artistes gràfics i de consolidats veterans de la il·lustració que exposaven el seu art a la indústria i als entusiastes, o es podien veure files infinites als espais de les editorials espanyoles, on nombrosos dels nostres millors artistes, com Teresa Valero i Das Pastoras, firmaven les seves obres. Un espai col·lapsat per més de 110.000 visitants i que des de la pandèmia ha vist com creixen sense parar els seus nombres de venda, amb un sector a Espanya que ha exportat molt talent als grans mercats del món i que té en als seus 50 festivals específics més de 60 editorials de còmics i més de 270 llibreries especialitzades, un espai cada dia més important en les nostres indústries culturals, com bé afirmen les principals entitats de representació del sector com la Sectorial del Còmic d’Espanya.

La casualitat va voler que aquella setmana es presentés a Madrid el llibre blanc del desenvolupament espanyol de videojocs 2021 de la mà de DEV i la seva presidenta Valeria Castro. Espanya és ja el desè mercat mundial amb gairebé 30 milions de jugadors i uns ingressos totals de 2.330 milions generats pel sector, més de 1.100 dels quals són facturats per les 435 empreses espanyoles que ja compten amb més de 8.000 treballadors, una xifra que va pujant. Una situació que ens permet ser positius però que ens desafia a ser millors en els pròxims anys. Per això ho haurem de ser des del sector, però sens dubte també des de les institucions públiques, que l’han d’acompanyar i ajudar a fer el salt de competitivitat que Espanya pot tenir en aquest competitiu món global en efervescència que és el videojoc. Els cicles formatius i graus universitaris orientats al videojoc estan tenint molt èxit a Espanya, per això estem generant un important talent que avui dia troba més oportunitats fora de les nostres fronteres que prop de casa. Per això, projectes com el Hub Audiovisual han de ser crucials per canviar aquesta tendència. 

Són aquests dos sectors, segurament, la punta de llança del consum cultural dels nostres joves, no només ni exclusivament, però sens dubte tenen una presència central en la despesa general i podem veure el seu èxit en els consums que marquen els bons culturals joves que ja hi ha en marxa en països del nostre voltant. Per això, lluny d’alguns debats suscitats en altres països, el que hem de fer, tenint clar el seu impacte en alguns segments de la nostra joventut, és aliar-nos-hi perquè siguin els impulsors de la diversificació del consum de cultura, i ho hem de fer des de les indústries culturals, però també des de les institucions públiques.

Notícies relacionades

El manga destrossa els seus rècords de vendes i títols a Espanya

Plorar de pena

L’aplicació del bo cultural a França va tenir com a epicentre el debat sobre en què s’havien gastat preferentment, els joves el seu bo i quines indústries culturals havien obviat. Sébastien Cavalier, president del Pass Culture, va introduir el que ha de ser la clau i una de les principals utilitats d’aquests bons als nostres joves: «Al donar-los la paraula als joves, ens obliga als adults a interrogar-nos sobre què considerem com a part de la cultura». Podríem afegir, ens agradi o no, que els joves d’avui delimitaran la cultura del seu temps, perquè la cultura és viva, canviant i representa el seu temps. Ho marquen avui, moltes vegades inconscientment, amb els seu consum. A què dediquen els seus recursos és l’indicador principal i més fiable de quina és la seva cultura.

Els bons culturals poden ser, per tant, un gran indicador de cap on va la nostra indústria cultural, quins poden ser els nostres talons d’Aquil·les, on hem d’innovar per acostar aquests nous públics a alguns dels nostres sectors culturals que poden quedar endarrerits. Aprofitar aquesta preciosa radiografia anual –que, d’una altra manera, seguiria instal·lada en intuïcions o sensacions però no en fets, i no hi ha res més palpable que el resultat d’allò a què dediquem els nostres diners– ens dona peu a ajudar la nostra cultura actual. Per fer-ho, els millors aliats seran, sens dubte, aquests sectors, que no són ni de bon tros nous, però la seva transversalitat i hegemonia en el consum cultural jove s’han convertit avui en les puntes de llança perquè la cultura impregni la vida dels ciutadans i ciutadanes del futur. Aliances, complicitats i oportunitats de futur perquè ningú es quedi enrere i perquè la nostra cultura sigui més forta.