Reforma fiscal i redistribució

Una ullada a la realitat ens demostra que orientar la reforma fiscal envers una major redistribució no és ni senzill ni te un recorregut clar en el món empresarial. A Espanya, atenent a la recaptació sabem que les cotitzacions (un impost proporcional sobre les nòmines que grava la ocupació) és més important que els dos impostos junts sobre la renda (personal i societari). D’entre aquests, el que afecta a les persones físiques grava més a les rendes del treball que del capital, de manera que molt progressiu aquesta tributació no pot acabar sent. No es que els governs dels països de tota mena hagin embogit amb el discurs de dretes: és que el capital altrament es deslocalitza a tot de clic. Pel que fa als impostos sobre el consum, IVA, especials i tota la imposició mediambiental que ens espera, irremeiablement és i serà regressiva, ja que paguen en proporció a la seva renda més impostos indirectes els pobres que els rics.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Si volem doncs lluitar per reduir la desigualtat, sempre un objectiu socialment desitjable, ho hem de fer per altres vies fora de la tributària. Ens convé en tot cas un bon sistema fiscal ajustat a l’evolució de l’economia per a garantir el compliment de tots. Primer el sistema ha de recaptar de manera eficient i suficient per a sufragar la despesa social. Segon, les actuacions a fer en el camp de la política pública depenen de quina desigualtat focalitzem. Ajudar als qui estan pitjor es pot fer des de la fase d’entrada al món del treball, amb més educació, formació laboral, bones polítiques actives de ocupació, assistencials (sanitat, rendes de reinserció); a la esfera productiva amb regulació de salaris mínims i garanties laborals, i finalment complementar l’estratègia d’ajut als grups de renda inferior amb transferències socials de renda corregint tot el que no s’hagi pogut corregir en les fases anteriors. Molt poc doncs manipulant impostos. Si ens preocupa la desigualtat per la desaparició preocupant de les classes mitjanes, les actuacions raonables son de ‘pre producció’ i començarien per una millor qualitat de la educació superior, que a la fase de mercat afavoreixi la creació de treball qualificat, així com relacions laborals més conveniades i de capital compartit sota formes cooperatives. I només com a complement o salvaguardes, disposar de xarxes de seguretat final per a garanties bàsiques.  Finalment, si preocupa el creixent pes dels més rics cada cop més polaritzats, el que hom pot focalitzar a les fases prèvies a la producció és l’impost de successions, en el paper de igualar millor els entrants a la cursa de la vida, per a fer una societat més meritocràtica que legitimi els assoliments de cadascú; en la fase del mercat son les normatives antiabús, de domini monopolístic i l’avantatgisme polític que solen afavorir a les classes més privilegiades. I al final segons els resultats anteriors, de les rendes sortides del mercat, l’impost de patrimoni

Noteu: quasi tots les actuacions requerides son per la banda de la despesa, de la regulació i de dos impostos que a alguns països estan essent qüestionats. Un toc d’atenció entre objectius i instruments de la política pública perquè l’entusiasme no faci perdre el seny de la realitat.