El nou aeroport genera dubtes, però ‘existeix’

Són molts i diversos els dubtes que planteja la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat. Però dubtar significa que a la fi existeix una proposta que tocarà desgranar. Primer, en vista de com les companyies reaccionin i es posicionin en vols de trajecte llarg amb càrrega elevada de mercaderies. Com de fiable sigui la renaturalització futura d’espais proposada (aquí el dubte va contra i no pro reo –els polítics) en zones de terreny agrícola readaptables com humides.

Com es pot contenir la remodelació de terminals perquè la recerca de 75 milions d’usuaris no sigui el nou i simple gran negoci de botigues i bars d’Aena en les seves prioritats lucratives. Per a això, que les patronals estiguin satisfetes, ja sense més ni més, no ajuda davant els que s’oposen a la idea que ¡més no és millor! Com de dura sigui l’oposició a l’increment de turisme al país, de low cost en trajecte i espoli de la despesa captiva en terminals. Quin succedani de participació en gestió s’ofereixi, més enllà d’alguna cadira en el consell d’administració, per reconèixer els interessos del territori. I de com perepunyetes sigui Brussel·les en la protecció d’espais naturals (de la teoria a la pràctica) a l’empenta de les propostes del veïnat de les zones limítrofes afectades.

En la mirada a les tripes de la proposta s’observa algun biaix en la comparació de les alternatives (contra la falsa afectació de la pista sobre el mar) i certes llacunes tècniques, a l’ignorar els possibles efectes dels pendents i de l’alçària de les grues portuàries. I algun error en la valoració de l’aeroport de Reus i les seves capacitats màximes, malgrat comptar amb instal·lacions similars a les de Girona. Però inequívoca és l’ambició d’Aena i la seva ciutat aeroportuària: un gran negoci per a centripetar més i més milions de turistes a les nostres gentrificades ciutats catalanes, en profit dels seus accionistes.

Notícies relacionades

Santos Cerdán es dirigeix al TC perquè corregeixi el Suprem i el deixi en llibertat

Una associació de fiscals demana al jutge Hurtado que suspengui de funcions el fiscal general quan li obri judici oral

¿Volem 75 milions de turistes abocats a la ciutat de Barcelona? Si la resposta és sí, té sentit que invertim 1.000 milions d’euros en la nova terminal. Si la resposta és no, invertim 300 milions d’euros entre Girona i Reus i tindrem la mateixa capacitat amb l’avantatge d’un desenvolupament regional allí i menys congestió a Barcelona. Si no ens agrada la concentració de Madrid amb relació a Espanya, ¿per què apliquem el mateix principi a Barcelona, amb relació a Catalunya?

En qualsevol cas, des d’una mirada en equipaments logístics, que no pot ser cap altra que la del llarg termini (sí, molt més enllà dels cinc anys que com a mínim requerirà la proposta, en cas que s’aprovi finalment), l’aeroport de Barcelona continuarà molt allunyat de la potència en infraestructures de vol amb què compta Barajas, la joia de la corona d’Aena, i de la necessària coordinació amb els altres tres aeroports amb què compta el país.