UN SOFÀ A LA GESPA
El port de salvació
Aquesta setmana, el Barça (la Junta directiva, per ser exactes) ha peregrinat a Montserrat, just la vigília del dia de la Verge. Una reunió que va coincidir amb les exèquies del pare Massot, una de les figures més rellevants de la cultura catalana, que va ser durant cinquanta anys director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga en actiu de tot el món. Poca broma. Un savi mallorquí amb una capacitat intel·lectual i de treball excepcional que va ser enterrat al monestir just el dia en què Joan Laporta arribava i es fotografiava, devot, davant la Moreneta, i reia enmig dels nens de l’escolania.
El president encara conserva la capacitat de generar gestos simbòlics que des del 2003 va caracteritzar el seu primer mandat. Per això em va estranyar que, un dia tan emotiu per a la comunitat benedictina, no fes referència (ni ell ni el club) a una personalitat tan destacada com la de Josep Massot, que «va treballar incansablement», com va dir el pare prior Bernat Juliol, «per l’expressió més sublim de l’ànima d’un poble: la llengua i la literatura». En qualsevol cas, de la trobada a Montserrat va sortir una de les notícies més positives del club en les últimes setmanes. Implicats com estem en una lluita agònica per aquest present escanyolit que ens ha tocat viure, el nomenament de David Carabén (sí, el de Mishima, fill d’Armand Carabén) com a comissari dels actes del 125è aniversari, que es portaran a terme mentre l’equip juga a Montjuïc o en un Camp Nou a mig remodelar.
«És una oportunitat per explicar tot el que dona sentit al ‘més que un club’». El fill agafa el relleu del pare, una estirp que ens parla d’història, de compromís i de simbolisme. Laporta encara sap fer aquestes coses, com ara impulsar la comissió de la Memòria Històrica del Barça. I no hi podia haver un lloc més emblemàtic que Montserrat, la vigília de la Moreneta.
Potser és per això, encara amb la ressaca emocional montserratina, que, a l’acte de presentació del calendari de la reforma de l’Espai Barça, va dir que «serà el millor estadi del món a la millor ciutat del món al millor país del món». Pur estil Laporta. Segurament que és cert, però deixem que passi el temps per comprovar-ho i per observar si funciona o no l’operació amb Goldman Sachs, que es basa, recordem-ho, en una navegació plàcida (del club i de la societat en general) durant els pròxims 30 anys.
A hores d’ara, només un optimista empedreït i poc informat pot pensar que tot serà plàcid en el futur. Però bé, ja ho veurem. Mentrestant, mentre procurem que el barco no s’enfonsi, mentre pidolem les engrunes d’un segon lloc a la Lliga, ens aferrem, des de Montserrat, al passat i a les essències incombustibles. Que la Moreneta ens guiï cap al cel de la Champions, que tampoc és demanar tant. Que sigui, per als pecadors, el port de salvació.
