Mort a Sarajevo

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

17 d’abril del 2026. 06:01

0 Comentaris

Una de las calles de Sarajevo, durante el asedio a la ciudad en la guerra de Yugoslavia. / EFE

Un jove estudiant de poc més de vint anys, nascut al Sarre alemany i instal·lat a Catalunya per diverses raons i assumptes familiars (una vida nòmada que fa parada a l’Empordà), decideix emprendre una aventura periodística que comença amb la caiguda del règim de Ceausescu a Romania i que s’estén per altres conflictes bèl·lics arreu del món i, sobretot, sobretot, al llarg de més de trenta anys de fidelitat al periodisme i a la defensa de la dignitat, pel vesper dels Balcans. Eric Hauck, després diplomàtic i expert en política internacional, explica al llibre Desmemòria letal (Folch & Folch) els 25 dies que va viure al setge de Sarajevo, l’any 1992, com a corresponsal de l’Avui, just quan començava el martiri de la capital bosniana que havia de durar 1.425 jornades. I, sobretot, explica la mort per l’impacte d’una bomba de Jordi Pujol Puente, un jove com ell, fotògraf, amb qui van fer plegats el trajecte, amb qui va conviure enmig del desori, el soroll i la fúria, en el primer episodi caòtic d’una història infame que va marcar el final del segle XX a Europa. Aquest "bocí de la realitat de Sarajevo" és el relat trepidant d’uns dies tràgics i alhora un espai de meditació sobre les guerres i sobre les injustícies, sobre la veritat i el dolor. Un llibre, la seva òpera prima, que "té més de trenta anys", els que ha trigat a "recompondre les peces que feien mal". La mort anunciada de Jordi Pujol Puente (perquè la violència és als carrers, perquè la ruleta russa de la lluita desfermada hi és sempre, perquè la fragilitat del periodista és tangible) no ens arriba fins a les últimes planes, perquè, abans, Hauck ha sabut combinar la lliçó de geopolítica reflexiva per entendre aquella guerra amb la íntima experiència sagnant de qui la va viure de prop. Aquest és un llibre necessari en la lluita contra l’anorreament de la memòria i a favor, també, de la militància contra la mentida i la infàmia, a favor de ser presents en el present atemorit en què vivim. Perquè, si no, com diu Hauck, "¿qui explicarà el que està passant?".