BCN necessita ‘expats’ i ‘colivings’

És normal i legítim que existeixi aquesta preocupació ciutadana. Però si ens asseiem a prendre un cafè i ho analitzem amb calma i amb dades empíriques, veurem que aquesta visió és una mica injusta. Per començar, m’agradaria trencar una llança a favor d’aquestes persones: en la immensa majoria dels casos, no són expats en el sentit pejoratiu de turistes perpetus que només venen a prendre el sol sense integrar-se. Són, en realitat, professionals altament qualificats que venen a treballar, a investigar i a sumar el seu esforç a la nostra ciutat.

De fet, aquests professionals internacionals són el motor que està impulsant la nostra indústria tecnològica. Perquè ens fem una idea de la magnitud, Barcelona acull ja 160 hubs tecnològics internacionals que generen un impacte econòmic de gairebé 2.880 milions d’euros anuals i ocupen més de 34.800 persones. Aquest talent no només crea riquesa directa i paga religiosament els seus impostos (cosa que sosté el nostre Estat del benestar), sinó que dinamitza l’economia local, consumeix als comerços de barri i, el que és més important, genera milers de llocs de treball de qualitat per als barcelonins. A més, ens estan ajudant a fer un pas que és vital per al nostre futur: avançar i diversificar la nostra economia per no dependre en exclusiva del monocultiu del turisme, que tanta pressió exerceix sobre els veïns.

I aquí és on entra el coliving, un model sovint incomprès i estigmatitzat. Per entendre el seu valor real, proposo un petit exercici d’empatia. Imaginem per un moment que a una talentosa enginyera o un analista de dades de Barcelona li ofereixen la feina de la seva vida a Seül (Corea del Sud). Aterra allà sense conèixer absolutament ningú, sense parlar una paraula de coreà i s’enfronta a un mercat immobiliari on t’exigeixen unes fiances gegantines (el conegut sistema Jeonse) que un nouvingut simplement no pot pagar. Estaria desesperada, ¿oi? El que més desitjaria en aquell moment seria trobar un servei integral que actués com la seva "rampa d’aterratge". Un lloc que no només li donés un apartament moblat amb wifi i subministraments preparats des del primer dia, sinó que funcionés com un traductor cultural; un entorn amable per conèixer gent i fer connexions, entendre el territori i sentir-se com a casa, mentre s’integra a la ciutat. Aquesta és, exactament, la funció del coliving a Barcelona. Som aquest servei d’alt valor afegit.

Notícies relacionades

Un decret condemnat a decaure

Un instant de veritat

Pensem també en els milers d’estudiants de les nostres excepcionals escoles de negocis, com IESE o ESADE, que compten amb programes MBA líders en àmbit mundial i que reben aules amb fins a un 85% i un 95% d’alumnes internacionals, respectivament. Totes aquestes ments brillants necessiten un allotjament flexible adaptat a la seva estada d’un o dos anys. Si no existissin els colivings, ¿on anirien? Tots aquests professionals i estudiants es veurien forçats a competir de manera agressiva pel lloguer tradicional, disputant els preuats pisos familiars de tres o quatre habitacions en barris tensionats com Gràcia, l’Eixample i el Poblenou. Al concentrar aquest perfil flotant en edificis especialment dissenyats i gestionats per a ells, el coliving actua com un escut protector del mercat residencial autòcton.

En definitiva, el talent internacional i els models d’allotjament com el coliving no som els malvats de la pel·lícula. Som aliats estratègics de la ciutat. Ajudem a acollir els que venen a enriquir la nostra economia, facilitem la seva integració comunitària i alliberem la pressió sobre l’habitatge familiar local. Si volem que Barcelona continuï sent aquesta ciutat capdavantera, vibrant, oberta i pròspera al sud d’Europa, hem de desconstruir els mites i abraçar aquesta realitat amb simpatia i visió de futur.