Editorial
Un decret condemnat a decaure
El decret que ahir no va ratificar el Congrés sí que tenia alternatives, i el Govern haurà ara de plantejar-les
El Congrés dels Diputats, mitjançant els vots en contra i abstencions del PP, Vox, el PNB i Junts, va deixar ahir sense efecte, un mes després que s’aprovés en el Consell de Ministres, el reial decret pel qual s’establia una pròrroga de dos anys als contractes de lloguer que vencessin el 2026 i el 2027 i es limitava l’augment de les rendes a un 2% en aquest període. Una proposta que tenia, d’entrada, poques possibilitats de prosperar des que el soci minoritari, Sumar, la va plantejar com un tot o res davant el que el ministre d’Assumptes Socials i Consum, Pablo Bustinduy, afirmava que no contemplava ni "alternativa" ni "pla b".
És una evidència que, ja en bona part de les ciutats d’Espanya, l’esforç per fer front a un lloguer ha arribat al límit de la capacitat de despesa de la majoria de famílies. També que la falta d’oferta impulsa els preus a l’alça (i que les mesures que contreguin encara més aquesta oferta no faran més que agreujar el problema).
El mes de gener passat, el president del Govern, Pedro Sánchez, va plantejar dins de la seva bateria de mesures davant la crisi d’accés a l’habitatge una iniciativa sensiblement diferent: bonificacions del 100% en l’IRPF als propietaris que no pugessin el lloguer als seus inquilins, quan arribés el moment de renovar els seus contractes. Però des de l’ala de Sumar del Govern es va considerar que la incertesa econòmica davant la crisi energètica desencadenada per la guerra de l’Iran permetia justificar un plantejament més imperatiu. Incorporar les mesures que va proposar Sumar va estar a punt de fer descarrilar el conjunt de l’escut social i només desglossar-les en un decret separat, el que ahir va decaure, va permetre aprovar el primer mentre era un secret a crits que el segon, impulsat des del Ministeri de Consum i vist amb notable escepticisme pel Ministeri d’Habitatge i el partit socialista, s’encaminava a un atzucac.
En el mercat immobiliari s’assenyalen com a motius que impulsen a retirar habitatges del mercat de lloguer residencial tradicional i derivar-les a la venda, el lloguer d’habitacions o el d’habitacions individuals, principalment, diversos factors d’inseguretat legal. Més que la possibilitat de limitar el preu, que ja es troba en nivells que asseguren la rendibilitat als inversors. Però el decret aprovat (els impulsors instaven a sol·licitar la pròrroga durant el mes de vigència assegurada tot i que després decaigués) ha generat un altre factor més d’incertesa legal: la litigiositat derivada dels dubtes sobre quines pròrrogues sol·licitades durant l’últim mes són vàlides, davant els dubtes raonables que ho siguin les que afectaven contractes la renovació dels quals tenia una data posterior a la derogació del decret.
El Govern es planteja tornar ara al punt de sortida: recuperar el plantejament esbossat per Sánchez a principis d’any. El camí del foment per la via de la fiscalitat sí que entra en un possible terreny de trobada amb Junts, que ha exposat aquests dies en aquests termes les seves discrepàncies amb el text que ha rebutjat. Si l’acord sobre noves bases amb Junts i el PNB no és possible no pel contingut de la proposta que es posi sobre la taula sinó per un agreujament de les tensions de les dues formacions amb el Govern que tanquin vies de diàleg (i els últims retrets entre els socialistes bascos i els nacionalistes bascos no poden ser més inoportuns, si d’obrir aquests cursos es tracta), no seria la regulació del lloguer, sinó la legislatura, una vegada més, la que s’enfrontaria a un atzucac.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
