Article de Joan Tardà Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Alfabetització republicana

L’esquerra espanyola, davant el perill de creixement dels populismes reaccionaris o nihilistes, hauria de liderar un procés que associï republicanisme amb modernitat

3
Es llegeix en minuts
Alfabetització republicana

En el conjunt de l’Estat, i molt més a Catalunya, la simpatia cap a la institució monàrquica continua baixant. Xifres sorprenents després de decennis de domini dels apologetes de la Transició. Intel•lectuals i polítics de tota condició que ni van assumir un debat crític ni acceptaren mai que el règim monàrquic actual  fou construït amb materials de segona producte del pacte amb les elits de la Dictadura. Es més, s’entossudiren a convertir la Transició en un model d’excel•lència per ser exportat. La realitat, però, és que, llevat de Xile, cap altre Estat utilitzà la Transició com a patró i en el cas xilè el model d’impunitat importat d’Espanya ja fou inicialment sacsejat a partir de la victòria l’any 1999 de Ricardo Lagos. I avui el sistema polític espanyol nascut en 1978 ha començat a patir-ne les conseqüències tal com evidencia la manca de potencialitat democràtica per encarar els reptes del segle XXI, tots ells transcendentals, globals i immediats. Dèficits que condicionen la qualitat de les institucions i el model productiu incapaç de fer-se un lloc en la nova divisió mundial del treball, bo i posant en escac la sostenibilitat del mínim repartiment de la riquesa que ha suposat l’estat social i de benestar.

Els avisos foren ignorats: des de la presència d’un sol cap d’Estat (el dictador Teodoro Obiang) en les exèquies d’Adolfo Suárez l’any 2014 a l’esperpèntic blindatge del rei emèrit, tot passant per la repressió policial de l’1-O. Un Estat espanyol que, a diferència d’allò emprès conjuntament per la CDU i l’SPD a fi de “desnazificar” i “desprusianitzar” la societat alemanya, va optar per banalitzar a través de la impunitat la llarga dictadura franquista i renuncià des de la LOAPA post23-F a transitar des de l’estat compost autonòmic a la resolució dels conflictes nacionals. En conclusió, cap trencament profund amb el Franquisme i, en conseqüència, presència d’un deep State que amb tota facilitat (clavegueres!) s’externalitza del funcionament democràtic del mateix Estat. I per acabar-ho d’adobar, normalització de VOX com a crossa útil per garantir la probable victòria de Feijó.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ni trencament amb el passat franquista, doncs, ni “descastellanització”. Efectivament, encara roman en milions de ciutadans espanyols l’imaginari que associa catalans a “enemics interiors”. Fenomen històric ja encunyat en èpoques preindustrials, retroalimentat pels debats decimonònics entre lliurecanvistes i proteccionistes, incrementat per les dictadures del segle XX i universalitzat pel procés.

Paradoxalment, en l’actualitat, una alternativa republicana a nivell estatal es presenta tan  imprescindible, atenent al desprestigi de la Corona i al cada vegada més evident cul-de-sac del sistema democràtic espanyol actual,  com incipient perquè, excepte a Catalunya, el republicanisme just encara s’està refent dels anys d’ostracisme patit a manera d’un segon exili interior post Transició, 

Un escenari que l’esquerra espanyola hauria de contemplar com una oportunitat davant del perill del creixement dels populismes reaccionaris o nihilistes.  Liderar una alfabetització republicana que associï republicanisme a modernitat i superi l’inevitable biaix historicista a què el republicanisme s’ha vist obligat per mantenir el fil de la memòria de 1931, tot  interpel•lant els sectors més innovadors i dinàmics de la societat a participar en la construcció d’una alternativa republicana que els fundadors de la II República sí havien tingut cura de construir mercès a convertir en sinònims republicanisme i progrés a través dels ideals d’una nova societat desempallegada de la corrupció dels partits dinàstics i de la tutela de l’Església catòlica per fer reeixir la cultura, el lliure pensament i els drets socials.

Notícies relacionades

En conclusió volar per sobre dels prejudicis territorials (les dades publicades darrerament de simpatia que despertem els catalans arreu de l’Estat són alarmants), fomentar els valors de la responsabilitat individual i col•lectiva, dissenyar el nord de la conquesta de totes les sobiranies (també la que ha de permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació) i actuar de palanca perquè les generacions nascudes a cavall dels segles XX i XXI basteixin solucions basades en la socialització de la presa de decisions i en el consentiment

Fer possible, en definitiva, que els corrents polítics i socials progressistes del conjunt de l’Estat entomin el quid del republicanisme com a galvanitzador d’un regeneracionisme imprescindible i el perquè ha tornat a l’actualitat el Pacte de Sant Sebastià de 1930.