Enquesta: el 67% dels espanyols rebutgen la carpetada judicial al rei Joan Carles

Deu anys després de l’accident de Botswana, el 13 d’abril del 2012, les enquestes públiques sobre la monarquia en general i sobre Joan Carles I en particular brillen per la seva absència des del 2015. El Baròmetre Polític d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per al grup Prensa Ibérica reflecteix ara que dos de cada tres espanyols desaproven la decisió de la Fiscalia Anticorrupció d’arxivar totes les investigacions sobre l’excap de l’Estat. El 66,9% rebutja una carpetada judicial que, per contra, sí que comparteixen el 23,9% dels ciutadans. El treball de camp del sondeig es va elaborar a partir de 1.000 entrevistes del 4 al 6 d’abril.

En concret, les presumptes comissions per l’AVE a la Meca van ser arxivades perquè no s’hi va poder acreditar cap delicte, per la inviolabilitat de Joan Carles I mentre era cap de l’Estat i per la prescripció dels possibles delictes. Aquests dos últims arguments també van justificar el tancament de les indagacions sobre les societats del rei emèrit a Jersey. En canvi, les dues regularitzacions fiscals que va portar a terme, per un import total de 5.074.295,68 euros, van servir per saldar els presumptes delictes per l’ús de targetes opaques i els pagaments de viatges per part de la Fundació Zagatka.

La discrepància social amb la fiscalia en aquesta qüestió admet només dos matisos en el conjunt de l’electorat. En primer lloc, els votants del PP són els únics que recolzen majoritàriament (55,8%) l’arxivament de les causes, tot i que un de cada tres (34,9%) tampoc està d’acord amb el desenllaç judicial. El segon matís són els votants de Vox, entre els quals hi ha opinions molt dividides: el 44% deplora l’absolució del rei emèrit i el 42% li dona suport.

Entre els votants de Ciutadans, la majoria ho rebutgen (56,2%), però l’aval a la decisió de la fiscalia arriba al 32,9%. Els qui no tenen dubtes són els votants del PSOE: el 78,2% dissenteix del ministeri públic i tan sols el 12,9% hi està d’acord. En la resta de partits d’esquerres i en les formacions independentistes, el rebuig de la carpetada judicial supera amb escreix el 90%.

Més enllà de la papereta que van triar en les últimes eleccions generals, el punt final a les investigacions només agrada als votants que es defineixen de dreta (47% a favor de l’arxivament i 41,6% en contra) o centredreta (52,4% a favor de l’arxivament i 40,5% en contra), mentre que reproven clarament la decisió de la fiscalia els votants de centre (29,3% a favor de l’arxivament i 58% en contra), centreesquerra (11,9% a favor de l’arxivament i 81,9% en contra) i esquerra (8,5% a favor de l’arxivament i 86,3% en contra).

On el rei emèrit no suscita divisions és sobre el mapa autonòmic. El rebuig de la carpetada judicial és majoritari en totes les comunitats, tot i que els percentatges oscil·len entre el 52,3% de les Castelles i el 85,2% del País Basc, passant pel 63,8% de Madrid i el 79,6% de Catalunya. En consonància, el recolzament al tancament de les indagacions bascula entre el 10,8% dels bascos i el 41,2% dels castellans, passant pel 13,5% dels catalans i el 23,5% dels madrilenys.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Per edats, la crítica a la fiscalia és bastant més forta entre els més joves, amb percentatges que superen el 75% en els enquestats de 18 a 44 anys. Tot i que en cap franja d’edat es comparteix l’arxiu judicial, la discrepància baixa fins al 58,8% entre els més grans de 60 anys, sector en el qual tres de cada 10 sondejats avalen la carpetada. Per contra, amb prou feines hi ha diferències entre franges socials quan es desglossen els resultats per dimensió de municipi, per nivell d’estudis i per gènere. En tots els casos, el rebuig de la decisió de la fiscalia se situa per sobre del 60%.

El final del viacrucis judicial no ha accelerat, de moment, la tornada a Espanya de qui va ser el seu rei des del 22 de novembre de 1975 fins al 18 de juny de 2014. La inviolabilitat, la prescripció dels delictes i les regularitzacions fiscals han salvat Joan Carles I de la imputació tres anys després que jutges i fiscals comencessin a desentranyar els seus secrets i 10 anys després que tot quedés al descobert a Botswana. Amb el desenllaç judicial, el focus es torna a posar sobre la Casa del Rei i la seva eterna promesa d’incrementar la transparència d’una institució que fa tres lustres que encadena sismes.