Avança l’Estatut de l’Artista

‘Eppur si muove’, diuen que els va contestar finalment Galileu al seu tribunal vaticà després que l’obliguessin a abjurar del seu heliocentrisme. Més enllà de la seva veracitat, ha quallat com a il·lustració que una cosa que no sigui certa per més que s’admeti, fins i tot davant un tribunal, no es convertirà en certesa.

Poc podíem imaginar el 2018, quan es va aprovar l’informe de la subcomissió de l’Estatut de l’Artista en el ple del Congrés, tot el que el seguiria: dues eleccions generals, una pandèmia global o una guerra en terra europeu. Tot això se sumava a una situació que s’afegia al ja malmès sector cultural d’Espanya, que començava tímidament a aixecar el cap després de la crisi de principis de segle.

Amb el Reial Decret que es va aprovar el 7 d’abril passat en el ple del Congrés dels Diputats arribava el primer fruit de molt treball col·lectiu, del Govern i de tots els sectors de la Cultura que s’han implicat directament en la fase actual de maduració de l’Estatut de l’Artista. Un dels temes més complexos al qual ens hem d’enfrontar per poder dignificar, ajudar i generar espais de professionalització reals en la nostra Cultura és el de la intermitència en les nostres activitats culturals, una cosa que ens ha llastat per dècades i que l’estatut pretén ajudar a solucionar.

Aprovar el decret on creem un contracte laboral artístic de durada determinada i on es reconeix l’excepcionalitat d’artistes i tècnics culturals perquè no siguin penalitzats amb els contractes inferiors a 30 dies és un primer pas, sens dubte. A més, per poder portar-lo a terme, adaptem i ampliem la definició d’espectacle públic per poder cobrir també els tècnics i auxiliars que pateixen de la mateixa temporalitat en la seva dedicació professional a la Cultura, un element llargament reclamat i que es va fer més present que mai en les problemàtiques del sector durant la pandèmia.

Notícies relacionades

El Sónar Lisboa es referma com a pòrtic de la temporada europea de festivals

Naturgy: no tots els fons són iguals

S’ha dit llargament que l’Estatut estava aturat, res més lluny. Com ja havia anunciat el ministre Iceta, fa mesos que una comissió interministerial treballa intensament per donar forma a la guia que va establir la comissió de Cultura. Set ministeris implicats, tres reunions d’alt nivell, quatre grups de treball del Govern amb els sectors que porten més de 25 trobades en els últims mesos, tot això per tenir ja acordades més de dos terços de les propostes que van sortir del document de la subcomissió l’any 2018. Un treball que molts van fer pensar que es demoraria anys i que ja està, per contra, donant els seus fruits.

L’Estatut de l’Artista és un esforç col·lectiu i de baix a dalt, però sens dubte, sense l’impuls que el Ministeri de Cultura li està donant en aquest mandat probablement sí que s’hauria demorat innecessàriament. Saber que estem en disposició de tenir dos terços de les mesures a les portes de completar-se legislativament és la millor de les notícies per certificar el que molts vam defensar i defensem, que aquest Govern mai ha parat en el treball necessari per fer-ho realitat. Malgrat pessimistes, malgrat que es repeteixi mil vegades que no s’avança, la setmana passada un pas més, i els que queden. ‘Eppur si muove’.