Article d’Albert Espinosa Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Llibres i pel·lícules | Problemes en moviment

Potser hauríem de fer entrar uns quants en cotxes i no deixar-los sortir fins a trobar solucions a problemes eterns

1
Es llegeix en minuts
Llibres i pel·lícules | Problemes en moviment

Netflix

Article 751. Aquesta setmana ja han passat més de 21 dies des de l’inici de la guerra. Un home de 90 anys que conec sempre em diu que, a partir d’aquesta quantitat de dies, l’ésser humà es comença a adaptar a qualsevol notícia dolorosa. Crec que es refereix que t’amares tant que allò que et semblava extraordinari o terrible segueix sent-ho però, d’alguna manera, acabes acceptant que hi convius. Sempre he pensat que aquest acostumar-nos és un tema de supervivència mental.

Aquest home sempre m’ha semblat algú molt savi, recordo una cosa molt bonica que m’explicava el seu fill d’ell... Gairebé us ho explico després del millor de la setmana.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tercer lloc. ‘Dolor orofacial’, del Dr. Carlos García-Fajardo (Ed. Schnyder i Walsh). Un d’aquests llibres tècnics, però atapeït de poesia i tendresa. Totalment recomanable per a qualsevol que desitgi comprendre el dolor del rostre i les seves possibles solucions.

Segon lloc. ‘El proyecto Adam’, escrita per Jonathan Tropper i Jennifer Flackett (Netflix). Interessant film sobre viatges en el temps, em van entusiasmar aquells moments emocionals i el to entre els dos protagonistes. Walker Scobell aconsegueix una interpretació perfecta. 

Primera posició. ‘Después del amor’, escrita i dirigida per Aleem Khan (Filmin). Un bonic film sobre els sentiments, les relacions complicades i els secrets que ens defineixen com a éssers humans. Aquesta pel·lícula té un aspecte hipnòtic que t’esquerda lentament.

Notícies relacionades

I tornant al meu amic de 90 anys, el seu fill em va explicar un dia que quan ell era petit i tenia un problema, el seu pare el feia entrar al cotxe i feia tombs amb ell fins a trobar una solució al dilema. El seu pare li deia que el moviment i anar canviant de paisatge ajudava a obrir-se i creava nous camins mentals.

Sempre m’ha semblat una gran veritat, les discussions només es poden resoldre en moviment, potser hauríem de fer entrar uns quants en cotxes i no deixar-los sortir fins a trobar solucions problemes eterns. ¡Bon diumenge!

Temes:

Sèries