Agostos espacials

Jo tinc la sort de quedar amb un amic que té 94 anys i que només puc veure a l’agost. Ell sempre m’explica una teoria que té i que prediu que aviat passarà. Resulta que... Bé, val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Ballet de l’òpera de Munic’ (Festival de Peralada). Sens dubte una gran inauguració d’aquest mític festival. Sempre he pensat que el millor d’anar-hi és tornar-hi i tornar-hi ha sigut màgic. Han apropat la platea mantenint aquest contacte bonic amb la natura.

Segon lloc. ‘Sergio Bernal dance company’ (Festival de Peralada). Aquest bonic homenatge a Rodin en aquest nou espai que s’han inventat en el Celler traspua una energia especial i ens va tocar l’ànima.

Primera posició. ‘El vici de cantar’ (Festival de Peralada). Joan Manuel Serrat va aconseguir crear un espectacle ple de felicitat i nostàlgia. Sempre recordaré aquell meravellós instant en què va interpretar ‘La tieta’ i les cigonyes el van acompanyar. Espero que s’ho repensi i torni aviat.

Notícies relacionades

Estrelles de la lírica i la dansa se citen a Peralada

Finals i principis

I tornant al meu amic, sempre m’explica que si venen éssers d’un altre planeta ho faran a l’agost, perquè pensa que és el moment en què estaríem més disposats a acceptar-ho tot, que estaríem de millor humor i ens agafarien amb la ment oberta. Ell té 94 anys però sempre em diu que passarà, i que quan passi serà com posar-nos un mirall com a civilització. I que si no s’equivoca, ens n’adonarem quant hem fallat i quant ens ha faltat aprendre a organitzar-nos com a societat.

Estic segur que si passa, passarà a l’agost, com ell diu, i confio que ell encara ho vegi perquè les coses úniques s’han de compartir ¡Bon dissabte!