Article d’Albert Espinosa Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Xesc Barceló. Un dels grans
Sempre he dit que la meva religió és la gent bona, i he perdut un dels meus déus. La seva bondat il·luminarà per sempre l’escriptura de tots els seus pupils
Article 757. Aquest article serà molt especial, aquesta setmana vam perdre un gran guionista, un bon amic i un enorme mestre. Xesc Barceló va ser escriptor, dramaturg, poeta i moltes coses més. Programes com ‘El joc de viure’, ‘Terra d’Escudella’, ‘Sitges’ i ‘El Duc Meu-Meu’ tenen el seu segell inconfusible. El vaig conèixer quan tenia 23 anys i em va canviar la vida com saben fer-ho les persones úniques que tenen un cor gegant i unes ganes d’ajudar el proïsme més que a si mateixos.
Tota una generació de guionistes vam tenir la sort de conèixer-lo, sense ell segurament m’hauria dedicat a l’enginyeria, la carrera que vaig estudiar, però gràcies a la seva generositat em va ajudar i li va donar un sentit a la meva escriptura. Però el millor del Xesc era... Bé, potser us ho explico després del millor de la meva setmana.
3a posició. ‘This is us’, creada per Dan Fogelman. L’últim capítol va posar fi a sis anys de sèrie, em fa la sensació que es faran poques sèries d’aquest estil i amb tanta tendresa.
2n lloc. ’Vuelve pequeña Sheba’, escrita per Ketti Frings. Una d’aquestes meravelles que protagonitzava Burt Lancaster i que et fa sentir la força de les petites històries i el dolor que supuren.
1a posició. ‘Top Gun: Maverick’, escrita per Justin Marks, Peter Craig i Eric Warren. La característica més bona d’aquesta segona part és que aconsegueixen que tornis als 80, que connectis amb la pel·lícula original i demostra que Tom Cruise és un dels pocs que encara creu en el cine i que sap fer-lo.
Entretots
I el millor de Xesc Barceló era que et donava suport, li donava un sentit a la teva escriptura però, quan agafaves una direcció, et permetia volar sol perquè ell estimava donar sentit a la creació interior i desitjava que en gaudissis al teu propi ritme. Va encaminar tantes vides...
Sempre he dit que la meva religió és la gent bona, i he perdut un dels meus déus. La seva bondat il·luminarà per sempre l’escriptura de tots els seus pupils. T’estimo, et trobarem a faltar, Mestre. Estic segur que allà on siguis donaràs sentit a moltes vides. ¡Bon dissabte!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
