Treure punta

Crec que al final les passions sense sentit tenen molt a veure amb un mateix. Tinc un amic que el que més li encanta al món són els llàpissos. És l’únic que col·lecciona de tots els hotels que visita perquè m’explica que l’il·lusiona veure com es van consumint quan els treu punta de la mateixa manera que el viatge i l’hotel s’allunyen de la ment. El curiós és que ell sí que sap d’on ve la seva passió, resulta... Ja us ho explicaré després del millor de la setmana.

Tercer lloc. ‘Albert Camus a Menorca’, dirigit per Luis Ortas Pau. Interessant documental sobre els camins que acostaven l’escriptor a prop de l’illa on va néixer la seva àvia. Com deia Camus: «No hi ha amor per la vida sense desesperació per la vida». 

Segon lloc. ‘Scatola’. Preciosa cançó de Laura Pausini que et transporta al teu nen interior. Tant la versió italiana com la castellana t’enganxen i et porten a aquella època on els somnis viraven ràpidament.

Primera posició. ‘Poemes de Sant Salvador de les Espases’ de Miquel Guillamon aconsegueix crear un bonic llibre on poemes i fotografies s’entrellacen. Als 94 anys, els seus escrits transpiren veritat i aconsegueix, a través d’una fina ironia, retratar la seva comarca amb passió.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I el meu amic em va explicar d’on ve la seva passió pels llàpissos. I és que resulta que quan era a l’escola, el que més li encantava i el lloc on se sentia més segur era traient la punta al costat de la paperera. Em va explicar que, sempre anava allà i es reunia amb amics, a ritme de maquineta de fer punta sentia que es revelaven secrets i se’n creaven d’altres. 

Sempre m’ha semblat un inici bonic d’una passió, algun dia esbrinaré on neix la meva passió pel 58. Ah, aquest any crec que caurà la grossa de Nadal al 58058, no dic res més. ¡Bon diumenge!