La campanya militar (5) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sense logística no hi ha victòria possible
En vista del rendiment de les tropes russes a Ucraïna sembla clar que bona part del fracàs que estan aconseguint és conseqüència directa d’una mala planificació i rendiment dels diferents esglaons logístics
Quan es desencadena un conflicte bèl·lic l’atenció sol fixar-se en la relació de forces de combat en presència i en el tipus de material amb què compta cada contendent. Són, sens dubte, elements molt visibles i fins a quantificables; per això són molts els que del seu mer càlcul matemàtic –amb l’afegit dels pressupostos de defensa de cada bàndol-, pretenen extreure judicis concloents sobre la possibilitat de victòria o derrota de cada un d’ells. Per a la seva desgràcia, la guerra és una confrontació violenta de voluntats en la qual són molts els imponderables i molt diversos els factors que finalment faran que la balança s’inclini en un sentit o en un altre. I entre ells, a més de la moral de les tropes i la ciutadania, la logística ocupa un lloc molt especial.
Entretots
Definida, juntament amb l’estratègia i la tàctica, com el tercer pilar bàsic de l’art de la guerra, la logística és la disciplina que planifica i executa les tasques necessàries per proporcionar els mitjans requerits per les forces de combat– humans, materials, físics i serveis– amb la finalitat de garantir la seva plena operativitat i, si aquestes forces entren en combat, la victòria. Per això, tret d’en el cas d’una acció quirúrgica o un cop de mà, tota operació que es prolongui en el temps ha de comptar amb una sòlida base logística que asseguri una cadena de transport, proveïment i reparació per garantir que és possible mantenir l’esforç bèl·lic de manera ininterrompuda. Una base que, mesura en recursos humans, es tradueix en la necessitat de comptar almenys amb tres efectius per cada un dels desplegats en primera línia.
Notícies relacionadesEn vista del rendiment de les tropes russes a Ucraïna sembla clar que bona part del fracàs que estan collint– el que no impedeix que la seva aclaparadora superioritat els permeti continuar avançant– és conseqüència directa d’una mala planificació i rendiment dels diferents esglaons logístics. En lloc de planificar la invasió prenent en consideració la hipòtesi més perillosa– una fèrria resistència ucraïnesa-, Moscou va considerar que amb una operació llampec podria aconseguir immediatament la caiguda del govern de Zelenski i el control total del Donbass. Això explicaria en principi que els planificadors militars russos no s’hagin dedicat– malgrat comptar amb mesos per anar acumulant tropes i mitjans tant al seu propi territori, pròxim a Ucraïna, com a Bielorússia– en establir-ne una de diversificada i ben equipada base logística per alimentar una guerra prolongada.
Per això, quan aquest primer cop no va aconseguir els seus objectius i es va optar per passar a una guerra de desgast i de càstig indiscriminat de la població civil, Moscou s’ha trobat que no és capaç de proporcionar a les seves tropes de primera línia ni el personal ni els mitjans necessaris per doblegar als seus enemics. Allà hi ha, per fer-ho més visible, les innombrables imatges de mitjans russos abandonats, de soldats robant menjar als supermercats i de vehicles civils traslladats al capdavant per pal·liar la carència de prou mitjans militars amb què garantir el combustible, la munició, l’alimentació, la reparació d’avaries o el rescat i atenció als ferits. N’hi ha prou amb considerar que cada un dels aproximadament cent grups tàctics de combat desplegats per Moscou per a la invasió– amb al voltant d’uns 1.000 efectius humans cada un– necessita comptar amb uns 40-50 vehicles per ser realment operatiu. Aquesta és la prosa de la guerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
