A contrallum
Les tardes trencades
Cuidado con estos errores al volante porque dañan tu vehículo /
Obro un llibre a l’atzar. En els dies de desconcert, vaig obrint llibres a l’atzar amb desesperació a la recerca de frases que m’expliquin la vida o que m’alleugin el dolor de no entendre-la. Acabo d’ensopegar amb aquesta d’un poema de Sholeh Wolpé: "Els errors són els lligaments que sostenen els nostres ossos".
M’aturo. L’assaboreixo.
La frase no convida al penediment, no atia la culpa per allò que s’ha fet malament. L’error no és una esquerda per la qual fa aigües l’existència ni una ferida per la qual es dessagna l’ànim, sinó "el lligament dels meus ossos". Acudeixo ara a un vell llibre de text de Ciències Naturals on llegeixo que els lligaments són bandes de teixit conjuntiu ferm, fibrós i elàstic que sostenen l’ossada al connectar un os amb un altre en les diferents articulacions. Proporcionen equilibri a la bisagra, i aporten elasticitat i resistència a causa de la seva destresa per estirar-se i tornar a la seva forma original. Els lligaments de la columna, per exemple, mantenen alineades les vèrtebres i donen suport al moviment del tronc.
Les decisions equivocades, en fi, no ens defineixen tant pel mal que causen com per la capacitat de tornar-nos la sensatesa després de patir l’ensopegada. L’error ens obliga a aturar-nos, a reconsiderar, a pensar, a provar camins diferents. Potser no hi ha aprenentatge possible sense la tensió d’haver-se desviat, de la mateixa manera que no hi ha moviment sense lligaments que continguin l’impuls dels músculs i evitin el xoc entre els ossos.
Al mirar enrere, és possible advertir que van ser les ensopegades, més que els encerts, les que van donar forma al que som. El desamor, la paraula mal dita o a deshora, la decisió desencertada... Tot això, amb el pas dels anys, es converteix en material de resistència. L’error, en fi, com a esquelet invisible, com la trama que sosté la vida des de dins. No és una crida a equivocar-se a propòsit, sens dubte, sinó a buscar un tipus de relació suportable amb el que no vam ser capaços de fer d’una altra manera.
Hi ha frases que arreglen una tarda trencada.
