Armes nuclears avui

Un joven visitante del Peace Memorial Museum de Hiroshima observa una imagen de la destrucción que causó la bomba Little boy en 1945.

Un joven visitante del Peace Memorial Museum de Hiroshima observa una imagen de la destrucción que causó la bomba Little boy en 1945.

1
Es llegeix en minuts
Jesús A. Núñez Villaverde
Jesús A. Núñez Villaverde

Codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).

ver +

Vuitanta anys després de Little Boy, continuem atrapats en l’"equilibri del terror" nuclear. Un inquietant esquema que fins ara ha dissuadit les grans potències de recórrer-hi, provocant un holocaust nuclear que equivaldria a un suïcidi col·lectiu. Tot i que hi ha hagut una considerable reducció del nombre de caps nuclears acumulats pels nou països que els tenen –de gairebé 70.000 fa dècades als només 12.000 de l’actualitat–, seria erroni creure que està més pròxim un món lliure d’aquests, oblidant que un cap estratègic actual té un poder destructiu molt superior als inicials.

Notícies relacionades

La realitat és menys complaent. D’una banda, les nou potències desenvolupen avui els programes més ambiciosos de modernització de la seva història. De l’altra, ens acostem al moment en què deixin de ser considerats únicament com armes de dissuasió –per defensar els seus interessos vitals–, per convertir-se en armes de combat que poden fer pensar il·lusòriament en la victòria per a qui es decideixi a utilitzar-los.

A això s’hi suma el significatiu debilitament del marc regulador internacional per evitar la proliferació d’aquestes armes. Es pot parlar de Corea del Nord, com a exemple evident de les escletxes que deixa el Tractat de No Proliferació per enganyar els inspectors de l’AIEA i aconseguir un arsenal estimat en una cinquantena de caps nuclears. Un camí que també tempta d’altres, com l’Iran, calculant que dotar-se d’aquests caps els garanteix la permanència dels seus règims polítics davant els que pretenguin fer-los caure. El fet és que, després de l’eliminació del Tractat de Míssils Antibalístics (2002) i del de Forces Nuclears d’Abast Intermedi (2019), s’han intensificat els esforços per desenvolupar escuts antimíssils que els seus posseïdors presenten fictíciament com a impenetrables. Uns escuts que, com ja va passar en el passat, estimulen encara més la proliferació nuclear amb l’objectiu de saturar aquestes defenses amb un atac encara més massiu.