Armes nuclears avui

Notícies relacionades

Qui és Mohammed Bagher Ghalibaf, el conservador i poderós nou home fort de l'Iran

Carn i terres rares per a Europa, cotxes per a Austràlia: claus del nou pacte comercial de la UE

La realitat és menys complaent. D’una banda, les nou potències desenvolupen avui els programes més ambiciosos de modernització de la seva història. De l’altra, ens acostem al moment en què deixin de ser considerats únicament com armes de dissuasió –per defensar els seus interessos vitals–, per convertir-se en armes de combat que poden fer pensar il·lusòriament en la victòria per a qui es decideixi a utilitzar-los.

A això s’hi suma el significatiu debilitament del marc regulador internacional per evitar la proliferació d’aquestes armes. Es pot parlar de Corea del Nord, com a exemple evident de les escletxes que deixa el Tractat de No Proliferació per enganyar els inspectors de l’AIEA i aconseguir un arsenal estimat en una cinquantena de caps nuclears. Un camí que també tempta d’altres, com l’Iran, calculant que dotar-se d’aquests caps els garanteix la permanència dels seus règims polítics davant els que pretenguin fer-los caure. El fet és que, després de l’eliminació del Tractat de Míssils Antibalístics (2002) i del de Forces Nuclears d’Abast Intermedi (2019), s’han intensificat els esforços per desenvolupar escuts antimíssils que els seus posseïdors presenten fictíciament com a impenetrables. Uns escuts que, com ja va passar en el passat, estimulen encara més la proliferació nuclear amb l’objectiu de saturar aquestes defenses amb un atac encara més massiu.