Editorial
El taxi, davant la competència
El futur del sector no passa tant per excloure els VTC com per prosseguir i millorar el seu procés de modernització
La vigent llei del taxi és del 2003, una època en què parlar d’aplicacions o de plataformes digitals sonava a ciència-ficció. En aquests més de 20 anys, l’aparició dels VTC (vehicles de transport amb conductor) ha generat múltiples problemes i situacions de gran tensió, com la vaga i l’ocupació de la Gran Via pels taxistes el 2019. És evident que una activitat que va néixer com un servei de precontractació per a empreses i que va derivar cap a usos personals s’ha anat convertint en una competència per al sector del taxi. Des d’aleshores, i més concretament des del 2023, la Generalitat i el Departament de Territori han anat establint les bases per ordenar aquesta peça clau de la mobilitat. La nova normativa ja està en via de concreció, després d’altres textos i decrets de rang menor que ja posaven en dificultats les empreses dedicades a la gestió dels VTC. La disputa, doncs, ve de lluny i s’ha anat abordant, no sense ensopegades legals, per la via de restringir el nombre de llicències de vehicles amb un servei que, a la pràctica, tendeix a equiparar el servei de taxis o VTC, tot i que les regulacions que pesen sobre uns i d’altres siguin molt diferents.
En el conflicte s’han de sospesar diferents variants, una de les quals, potser la més concloent, és que els taxis, com a servei públic, tenen més restriccions i circulen amb tarifes regulades i un altre tipus de disposicions que els portarien a competir en situació d’inferioritat contra un potencial servei de VTC desregulat.
La intenció de la nova proposta presentada per la Direcció General de Transport i Mobilitat davant el Consell del Taxi es posiciona clarament a favor d’"un sector econòmic d’interès general" amb una sèrie de mesures que tendeixen a eliminar, progressivament, els VTC en l’àmbit urbà. En l’esborrany de la llei es contempla que el taxi sigui el servei de referència en la mobilitat urbana, amb l’extinció gradual de la seva competència, que s’haurà de regir per un altre tipus de normes, com les aplicables als anomenats vehicles d’alta disposició, contractats amb un mínim de dues hores d’antelació i amb un servei d’almenys una hora seguida. Només en moments de màxima exigència (com en congressos o esdeveniments multitudinaris) es podran equiparar al taxi. En un context general restrictiu (a causa de la saturació de l’espai públic i de la contaminació ambiental), si hi ha noves llicències s’atorgaran només a taxis.
La nova llei s’aproxima a una prohibició de facto que sens dubte es trobarà amb una seriosa oposició del sector afectat en els tribunals, de desenllaç incert: en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2023 es recalcava que no es poden defensar mesures d’exclusió de la competència amb l’únic argument de la supervivència econòmica del gremi. Un escenari que seria menys problemàtic si s’hagués optat per equiparar les restriccions i condicionants que pesen sobre les dues modalitats de mobilitat sense posar en qüestió l’obertura a la competència. El taxi aposta en canvi per mesures proteccionistes. Però més enllà que aconsegueixi que es converteixin en llei, el seu futur passa per una altra via, per la de modernitzar-se, garantint que els conductors estiguin en condicions de donar un servei de qualitat i amb coneixement del territori pel qual circulen i mantenint la seva adaptació a serveis de contractació a través d’apps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
