El plint de les lectures escolars

De la família dels poltres, els cavalls, el trampolí i l’espatllera, ara en perill d’extinció a molts centres, van ser per a gran part de la meva generació i de les anteriors l’equivalent escolar d’instruments de tortura medievals tan macabres com el bou de Falaris i el bressol de Judes. L’obligació de saltar-los, peus endavant o cames obertes, va ser un laboratori d’humiliacions futures i un clar exemple de selecció natural despietada, que enaltia unes virtuts atlètiques i no d’altres. 

Tot això últim és cert, però dubto bastant que aquesta gimnàstica tradicional (com deia la Bruja Avería: «Soc una mestra tradicional, i ho passareu molt malament») sigui la raó o l’excusa perquè un d’aquests alumnes no faci en la seva edat adulta el mínim exercici o perquè consumeixi el seu temps lliure menjant porqueria al sofà. «Podria fer unes d’abdominals, però, és clar, ja saps, el plint», diria algú esgotant la seva bossa de Cheetos. 

Una cosa semblant passa amb les lectures obligatòries de l’escola. N’hi ha que veuen les grans novel·les del Segle d’Or com instruments de tortura. Que opinen que ‘El Lazarillo’, ‘La Celestina’ i ‘El Quixot’ són l’equivalent lector del poltre, el cavall i el plint. «Jo estaria ara llegint Rabelais, però si estic veient ‘Sálvame’ és perquè, ja saps, el plint del Quixot», dirà l’adult dels Doritos al sofà.

Aquests dies es torna a parlar de les lectures obligatòries a les escoles, arran de la reforma educativa i de l’informe ‘Joves i lectura 2022’. El diari ‘El País’ recollia aquesta informació i donava veu a diversos experts. L’article, rigorós i amb ànim crític però propositiu, ha revifat el debat. ¿Cal modernitzar les lectures als instituts? ¿Pot un adolescent disfrutar de les ‘Coplas a la muerte de su padre’ mentre escolta ‘Saoko’ de Rosalía? ¿S’haurien de generar rutes de lectura temàtica (debatre un assumpte amb exemples de diverses èpoques) en lloc d’insistir en l’ordre cronològic? ¿Seria millor discutir capítols a classe en comptes d’encarregar-ne la lectura a casa per preparar un examen de dades i dates?

Notícies relacionades

Els (bons) hàbits de lectura es mantenen després del confinament

El professorat s’uneix de cara a la vaga del 15-M a Catalunya

Com que la lectura no és un deure, sinó una manera de mirar el món (i d’habitar-lo), la resposta no és evident. Pocs adults posen en dubte haver d’aprendre l’arrel quadrada o les derivades amb l’argument que «desanimen o desinflen» vocacions científiques o, pitjor encara, que no són útils en la vida real. I, no obstant, alguns desterrarien les lectures «difícils» per no sabotejar hipotètiques passions lectores. No crec, sincerament, que llegir ‘Blue Jeans’ als 16 generi necessàriament un lector de John Cheever als 26. També opino que, ben esperonat, precisament el repte de llegir un autor molt antic pot excitar l’adolescent aplicat, però també el rebel. Com sempre, el problema no és dels llibres, sinó de la nostra actitud a l’acostar-nos-hi. I la culpa no és tant dels professors (conec poquíssimes professions tan vocacionals), com dels pocs recursos i la ràtio d’alumnes que dificulten algunes pràctiques a les escoles públiques (en vaga aquesta setmana, per cert). 

El Lazarillo, per posar un exemple, no és un plint. És un trampolí a idees nobles i a passatges hilarants, amb un protagonista amb qui empatitzar i una societat horrible que dialoga amb els problemes de la nostra. I molt més divertit, si algú ens acompanya en la seva lectura, que molts mems. Però de la mateixa manera que s’utilitza menys el plint en gimnàstica, no hem de negar-nos la possibilitat de combinar la seva lectura amb d’altres i de facilitar-la amb noves estratègies. Tot i que, per descomptat, el pare i adult crític ha d’analitzar si ell mateix obre un llibre alguna vegada i no donar la culpa al plint literari de la seva adolescència, sinó a una societat ferotgement hiperaccelerada o a la seva pròpia mandra.