El professorat s’uneix de cara a la vaga del 15-M a Catalunya

Té el suport de l’escola pública i també el de la concertada. I, detall important, serà secundada per les direccions dels centres públics d’infantil, primària i secundària de Barcelona i de comarques com el Maresme, el Vallès o el Penedès. Així mateix, també s’hi ha sumat el sector de l’oci educatiu infantil i juvenil. Associacions de famílies com ara aFFac o Fapaes també recolzen les mobilitzacions.

Serveis mínims

El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims a infantil, primària i ESO d’un docent per cada 3 aules, més del que, lògicament, demanaven els sindicats, i menys del que plantejava Educació (1 professor per cada 2 aules). Pel que fa al servei d’acollida, menjador i extraescolars hi haurà d’haver un 50% de la plantilla. I a les escoles d’educació especial hi haurà d’haver operatiu el 50% del personal. 

Des d’UGT han denunciat, recollint queixes de professors, que les direccions d’alguns centres estan convocant reunions d’avaluació o de formació per als dies de vaga. «En dies com aquests, no es pot actuar amb normalitat i s’ha de respectar el dret de vaga», recorda el dirigent sindical Jesús Martín.

La portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, també apunta que els serveis mínims perjudiquen les escoles petites, com les rurals, on a l’haver-hi pocs professors, no podran fer vaga. «Hi hauria d’haver serveis mínims en funció de cada centre», diu.

Malestar generalitzat

La crida unitària a la vaga per part d’Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc UGT arriba en un moment d’esgotament del professorat que, com recorden les direccions dels centres en una carta a les famílies i a Cambray, s’ha vist obligat, per la pandèmia, a reinventar-se i a donar resposta a les necessitats del moment, mantenint alhora el compromís amb els seus projectes pedagògics. 

En aquest estat de desgast pandèmic els han arribat els canvis impulsats pel Departament d’Educació, canvis que, denuncien, no els han ni consultat ni presentat, sinó que en ocasions se n’han hagut d’assabentar a través dels mitjans de comunicació, com per exemple el cas dels esborranys dels nous currículums o, la gota que els ha esgotat la paciència, el cas del nou calendari escolar.

Són directors de centres en línia amb el model pedagògic competencial que defensa el Departament els qui han transmès a Cambray el «malestar» «per la gestió comunicativa i de recursos» del Departament i li reclamen diàleg per consensuar els canvis necessaris per aconseguir una escola inclusiva i de qualitat. 

Notícies relacionades

El nou currículum educatiu a Catalunya: «Es recuperarà la filosofia com a optativa i tecnologia serà comuna»

Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys

Per a aquests canvis, el professorat, des de direccions a sindicats, reclamen unànimement més recursos econòmics i humans: més recursos per desplegar efectivament el decret d’escola inclusiva o per aplicar amb garanties els nous currículums. 

Demanen també més planificació a l’hora d’introduir, per exemple, el nou calendari escolar, anunciat de forma «unilateral» i «sense planificar els recursos necessaris». Sobre aquesta qüestió, els directors adverteixen que el debat social s’ha volgut reduir les vacances dels mestres quan, en realitat, «és un debat molt més extens perquè és un debat sobre la qualitat de l’educació».