L’snack bar de Barcelona amb les millors ressenyes a Google

De la mateixa manera, per a tots aquells que no puguin anar-se’n d’excursió aquest pont, recomano que es repeteixin a si mateixos la frase: me’n vaig de pont. I que llavors s’encaminin a un establiment amb aquest nom.

Tinc, de fet, la millor recomanació per a aquest exercici guaridor. No es diu Bar Puente, sinó Bar El Pont. I en realitat, no té cap pont a prop. Explica el seu amable amo, mentre maneja l’espàtula a la planxa amb la perícia d’un mosqueter a la cort de Lluís XIII, que l’assumpte ve del seu anterior propietari, que el va obrir fa aproximadament mig segle. Era un tipus de Sòria el cognom del qual era Puente i que va col·locar un enorme rètol de Snack Bar molt difícil de canviar. Quan el va ocupar el 1987, el nou va mantenir el cartell (i per tant el nom) fins que va poder canviar la cartelleria i el va catalanitzar. Va catalanitzar el nom i també la carta. I va posar el seu talent al servei d’alguna cosa amb què l’hostaleria barcelonina (la bona) li pinta la cara a la de qualsevol altra ciutat: l’entrepà com una de les belles arts.

Els campions del bocata

El Bar El Pont és un d’aquests escassíssims llocs a Barcelona que ennobleixen allò humil, que broden qualsevol recepta aparentment senzilla i que es permeten petites innovacions respectuoses amb la tradició. Quan allà tasto, per posar l’exemple més clàssic, un entrepà de llom amb formatge, entorno els ulls, obro els braços en creu com un grest redemptor i li crido al sostre frases de novel·la russa del XIX: «¡Potser era tan difícil que el món fos així de bonic!», «¡No podríem aprendre tots de la bellesa de les coses simples!», «No hi podria haver més llocs així en aquesta ciutat de tranchete, starbuck i carn freda!», «¡Era tan complicat trobar la felicitat en una mossegada i salvar la dissort d’un dia feiner!». Però és que, a més, en l’extenísima oferta d’entrepans de la pissarra, també et pots posar capritxós amb aquest mateix llom de mercat, però amb ceba caramel·litzada, o amb el de pernil del país amb brie i albergínies i pa d’olives, o amb elserranito, o amb el de carn picada amb bull negre o amb el de pollastre amb salsa de mostassa i mel o amb...

Sí, són els campions de l’entrepà, però a més ofereixen plats del dia magnífics, tot i que la propietària avisi tot el que entra que no són un restaurant (com un bon còmic que no necessita autodenominar-se novel·la gràfica) i que fan només entrepans (de la mateixa manera que un bon poeta diria que ell només sap fer versos, sense donar-se més importància). Tenen 4,7 estrelles a Google.

Tot en aquest bar rima amb aquest mim discret però amb solera. La petita rampa d’entrada amb barana de ferro forjat, les parets de fusta contraxapada, les taules individuals de fòrmica, les fotos de Kubala i les rajoles de l’avi del Barça, els tamborets i taules altes de la terrassa. I no només els objectes, sinó també els subjectes. Un veu, al migdia, copes de cava a la barra (sense ser ni any nou ni loteria nadalenca) i sap que allà sí. Són clients habituals que faran la seva copeta gasosa de migdia i que després demanen allò de sempre, mentre els dos amos els pregunten per la intervenció quirúrgica de demà o pel partit de la Champions d’ahir.

La millor porta de la ciutat

Al Bar El Pont, situat a Ali Bei amb Roger de Flor, s’hi pot anar després de veure la llibreria maçònica Arús o a l’arribar d’un llarg viatge. És molt a prop tant de l’Estació del Nord com d’Arc de Triomf. Ho diré d’una altra manera: si l’hidalgo Don Quijote o l’extraterrestre Gurb haguessin arribat a la ciutat amb autocar Alsa i m’haguessin trucat per preguntar-me on anar per prendre’s un refrigeri, els hauria contestat que aquest bar és la millor porta de la ciutat.

L’horari, com el de tants llocs que s’han guanyat a pols permetre-s’ho, és escarit: només obren els laborables i amb prou feines fins a les quatre de la tarda. Un altre senyal d’un bar que sap el que fa i que, per tant, fa el que vol.

Notícies relacionades

Entrena a l’Apolo amb DJ en viu: així són les discoteques del fitnes de Barcelona

Què fer aquesta setmana a Barcelona: aquests són els millors plans

Per descomptat, tenen altres opcions. Hi ha més bars anomenats El Puente. Un amb carta ampla a l’Hospitalet, un altre amb bona terrassa (i tancament a mitjanit) per prendre canyes a Viladomat entre Consell de Cent i Diputació, fins i tot un de molt adequat per a aquest pont del dia treballador: just al carrer del Pont del Treball Digne, a Sant Martí.

En realitat, hi ha un petit inconvenient en la meva primera recomanació. El Bar El Pont no obre durant aquest pont. Però sempre pots passar el pont acampats a la porta per entrar dilluns i així suavitzar la depressió postpont. Això, o anar-se’n a un altre lloc ben curiós: en lloc d’anar a algun bar Puente pots anar al Pont de Bar, un municipi lleidatà a l’Alt Urgell. Ho desconec, però potser allà també hi ha un bar El Pont amb un llom i uns embotits així de deliciosos.