¿Vols que al teu fill li encantin els llibres? Llegeix-li un conte cada nit, però fes-ho bé

¿Vols que el teu fill llegeixi? No l’obliguis. Agafa un llibre i llegeix-l’hi. Fes-ho amb temps, carinyo, atenció i dedicació. Que no sigui un mer tràmit abans d’anar al llit. Fes-li que imagini un món màgic, que entri en l’argument i els personatges. I fes-ho aviat. Si el teu fill o filla arriba a la preadolescència i no li agraden els llibres, potser és «massa tard». Aquesta és la recepta de l’autora italiana Elisabetta Gnone, supervendes de novel·la infantil i juvenil, per inculcar l’amor a la literatura entre els més petits. Gnone té una legió mundial de seguidors, un multitudinari club de fans en tots els països –Espanya inclosa– que es rendeixen davant les seves històries. El 18 d’octubre va arribar a les llibreries ‘La història perduda’ (Duomo Editorial), la nova entrega de ‘Fairy Oak’, la saga d’aventures, màgia, fades i fantasia que va iniciar el 2006. 

Gnone, que acostuma a visitar moltes escoles, fa també una petició als professors i professores. «La lectura no és un deure, és un plaer. Animeu els nens que llegeixin, però no els obligueu després a fer fitxes del llibre». Hi ha mil maneres més, segons la seva opinió, d’inculcar l’amor a la lletra impresa.

A Espanya, moltes escoles tenen un pla lector per fomentar l’hàbit de la lectura. En alguns centres, els alumnes s’emporten una setmana un llibre a casa i després el comenten. I en d’altres, els estudiants de cursos superiors acudeixen a les classes dels més petits i llegeixen per a ells. Aquesta activitat, no obstant, va quedar suspesa en la majoria de col·legis per la pandèmia i la impossibilitat de barrejar grups, però se suposa que es reactivarà quan la situació sanitària ho permeti. La nova llei d’educació, de fet, obliga els centres educatius a dedicar «un temps diari» a la lectura.

Gnone, creadora també de la saga ‘Olga de papel’, celebra l’interès de les administracions educatives, però insisteix que obligar a llegir no és precisament el millor mètode. «Ara anem tots amb molta pressa. Pares i mares amb prou feines tenen temps lliure per estar amb els fills. Quan arriba la nit, molts agafen un conte i el llegeixen ràpid, sense involucrar-s’hi de veritat. Això no val. Ja sé que al final del dia tots estem cansats, però asseu-te a terra o ajeu-te al llit 15 minuts amb el teu fill per llegir-li un llibre. Un còmic, un conte, el que sigui», explica a EL PERIÓDICO des de casa seva, a Itàlia. ‘La història perduda’ està dedicada precisament «a les mares, pares, avis i tiets a qui els agrada reservar-se un raconet de temps per llegir un llibre amb els seus nens per crear records memorables». La seva família ho va fer amb ella i ara, amb 56 anys, encara recorda aquesta meravellosa sensació.

L’autora insta les famílies a visitar llibreries i estar al dia de les publicacions infantils i juvenils. «Els nens i nenes necessiten llegir llibres que els siguin pròxims, que parlin d’un món que coneixen», destaca.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

La responsable de l’exitosa sèrie d’historietes W.I.T.C.H. (Walt Disney) reconeix que, 15 anys després de la publicació del primer llibre de la saga, no li ha sigut fàcil reprendre el món màgic de Fairy Oak, recomanat per a nens i nenes a partir de 9 anys. Es posava a escriure, li ensenyava les pàgines al seu marit («el meu primer lector», el defineix) i rebia un no per resposta. «Ell és molt sincer. I pot arribar a ser terrible i cruel amb els seus judicis. Em deia que no, que el que estava llegint no era el món que jo havia creat, que quedava molt lluny de Fairy Oak». A poc a poc, després de moltes pàgines esborrades, alguna cosa va fer clic al cervell i el cor de l’escriptora i per fi va crear la nova història de les bessones protagonistes, tan oposades com inseparables.

Si els valors com la bondat, la superació i la família són importants a les novel·les, més ho és la naturalesa, una altra de la grans passions de Gnone, que viu envoltada de naturalesa. Fairy Oak està poblada de valls, penya-segats, prats, flors, badies... A més de la lectura, l’escriptora demana a les escoles i a les famílies que eduquin els més petits en l’amor per la naturalesa. «Em trobo molts escolars que amb prou feines saben res del camp. No saben ni quan maduren els fruits en un arbre. No saben res de les estacions... És molt preocupant, especialment ara, quan tota la societat sembla que està immersa en la lluita contra el canvi climàtic. Hem de conèixer la naturalesa. Però compte, una simple excursió a la muntanya una vegada a l’any no serveix de res. S’ha d’alfabetitzar els alumnes en la naturalesa».