Al centre, els mestres

Les mobilitzacions d’aquests dies no van del tot en aquesta línia. Han sigut necessàries dues provocacions perquè els educadors sortissin al carrer: un sobresaltat canvi en el calendari escolar i la prepotència del Departament de Educació. 

No obstant, el debat era a la taula des de feia temps. I no es tracta del que ha arribat a la majoria de famílies, que es resumeix en començar el curs lectiu una setmana abans. No va d’això. Els temes que preocupen estan relacionats amb la implantació del nou currículum educatiu i de millores pressupostàries.

Aquest últim punt és fonamental. En cas de no fer-se bé, la generació de joves que s’està gestant ara a les escoles pot acabar amb unes carències emocionals molt profundes. El tema és seriós. Es precisen psicòlegs a cada centre. Alguns petits ajuntaments ho assumeixen en el seu pressupost. Com a l’Arboç (Tarragona).

Ja no es tracta de controlar les dificultats d’avaluació cognitiva de l’alumne, una cosa que estaria relacionada amb el nou currículum, sinó d’assistir el mateix rol de l’estudiant. Evitar les depressions que es reprodueixen entre una gran majoria d’alumnes de primària i ESO. Aquests són els debats en què hauria d’estar el conseller Gonzàlez Cambray que, a diferència d’altres consellers, mai ha estat professor de primària, ni d’institut. I es nota. Parla un altre llenguatge.

Per això, hauria d’haver actuat amb més subtilesa. ¡O no! Pot ser que, en realitat, el seu objectiu fos un altre. Extreure de les mirades informatives l’obligatorietat d’una assignatura incòmoda per a la seva conselleria. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A més, i ja que hi som, l’educació a Catalunya necessita no ser tan memorística. Necessita treballar en les anomenades competències, una cosa semblant als crèdits, i eliminar expressions com «en procés d’assoliment». O sigui: suspès.

Si Cambray vol aconseguir que els mestres tornin satisfets a les aules haurà de posar-se les piles. I a les famílies tampoc les ha seduït. Això importa, si algun dia vol presentar-se a unes eleccions. Que tot acaba sabent-se.