Festa major
Una Mercè oberta al món
Toc d’inici de la Mercè 2025, gigantes y bestias en la plaza Sant Jaume de Barcelona /
Setmanes de festa, de metro obert ininterrompudament, de concerts, de premis als barcelonins de l’any d’EL PERIÓDICO, de 30 anys de Betevé, de l’obertura d’una nova llibreria de La Central al ja caríssim i per als vianants Consell de Cent, de premis literaris com el Tusquets de novel·la o de la terrassa de l’Hotel Claris, la festa més longeva de totes les que es fan als hotels de Barcelona. Tot en un paquet repartit en pocs dies, perquè cal aprofitar que la Mercè fa olor de festa i de pluja, siguin o no llàgrimes de Santa Eulàlia, que plora perquè des del 1688 ja no és l’única patrona de la ciutat, explica la llegenda. Aquí va de santes i no sants.
El setembre sempre ha sigut per a Barcelona el mes del batibull. Els que ja tenim cabells blancs també recordem la Festa del Treball que organitzava el PSUC, no només per als suquers, dies abans de la festa major. Allò no era excessivament militant, però, sí, festivaler. Els diferents partits comunistes del món posaven parades amb producte local i la festa, lluny d’ideologies, es convertia en un riure continu. Així la recordo. És clar que, com no l’he de recordar així, si eren temps de boja joventut. I més amb els genuïns mojitos de rom, llimona, sucre i menta portats de l’illa que venien a l’espai cubà.
Però no s’ha d’anar a la llunyania dels anys 70. Va ser el 1997 quan a Jordi Clos se li va acudir festejar l’arribada de l’estiu, llavors era al juny, ocupant la terrassa d’un dels primers hotels que mostrava que l’Eixample i Barcelona "eren guapes". Això d’entrar en un hotel durant aquella època a la ciutat era profanar un lloc on ningú t’havia cridat a fer res. La idea de Clos també era la de barrejar, en el sentit més olímpic, els personatges més variats de la ciutat i en un mateix espai. Ho continua aconseguint, tot i que sembli un impossible en els temps que vivim, en què es comunica millor un insult que una encaixada.
Notícies relacionadesTambé són dies de nostàlgia quan descobreixes que, al llarg d’aquests 40 anys, han anat desapareixent persones amb qui mantenies xerrades i rialles que semblaven que serien permanents. Això molesta. Diguem que emprenya. Una de les absències més evidents d’aquesta Mercè és la d’Arturo San Agustín i la falta dels seus comentaris intel·ligents que tocaven els nassos. Però això no és culpa dels dies de festa major. La causa la té el temps que passa. És clar que, si no fos així, kaput.
Aquesta no és una reflexió nostàlgica, pot ser que una mica melancòlica. Qualsevol temps passat no és millor. L’únic espai possible per gaudir és el present. I el millor és passar-ho bé ara i amb gent nova. Existeix una tendència contemporània a passar-ho bé només amb els teus. Només amb ells. I el secret està a descobrir nova gent. D’aquí i de qualsevol lloc. La festa major de Barcelona ha sigut sempre poc autòctona. Qui ho vulgui entendre, bé. És una qüestió de comunitat oberta a tots. A utilitzar l’amabilitat, que no és cutre com una clau mestra. Bona Mercè.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
