Els embotits de Koldo

Per a la societat en massa José Luis Ábalos és un corrupte. També Santos Cerdán i Koldo García. No hi ha més a parlar. Per a la justícia i els que es dediquen a cobrir informació judicial, Ábalos és un presumpte corrupte. Les societats democràtiques són garantistes, cosa que obliga a demostrar el nivell de corrupció de qualsevol investigat en aquestes qüestions. Això significa que han de ser tractats amb la presumpció d’innocència pertinent.

Fins aquí tot segons la norma. No obstant, per exemple, deixin-me elucubrar sobre què pensa José Luis Ábalos de José Luis Ábalos. El que fos ministre i secretari general del PSOE va fer una gira de ràdio en ràdio, de diari en diari, de tele en tele, durant uns mesos per demostrar, amb convicció i desimboltura, que tot era mentida i que les acusacions que es feien contra ell eren una invenció forassenyada i irrisòria.

Ara, cada setmana ens arriben més detalls de la investigació sobre el seu patrimoni, les seves relacions i el seu dia a dia. El magistrat de l’Audiència, Leopoldo Puente, l’ha cridat a declarar la setmana vinent per acarar les noves dades revelades per l’UCO. I escric acarar per no ser més contundent, davant les noves informacions sobre el volum de xistorres que sembla que distribuïa Koldo García a les seves amistats. ¿Xistorres o bitllets de 500?

El cas és que Ábalos ja ha declarat que "el que em consta, pel temps que vaig estar amb Koldo, és que ell portava moltes xistorres de Navarra, és veritat". La resposta donada a TVE per part del polític és hàbil, perquè utilitza la veritat d’una de les interpretacions sobre si són bitllets de 500 o embotit. El símil és graciós, però dona per a moltes versions.

A sota de tot hi ha la veritat. Ábalos és l’únic que coneix tots els moviments d’Ábalos en els últims deu anys. Ell sap si va ser un corrupte o no. Coneix la veritat de la veritat. El fascinant és com coneixent-la es mostra segur davant el que la resta de la societat dubta. Més ben dit, no creu.

Notícies relacionades

Juli Soler, el mèdium

Si alguna vegada moro

Aquest és un gran misteri: com construeixes la teva argumentació en contra dels teus records. Ábalos sap perfectament si la seva economia personal es movia amb diners negres o no. S’ha de visualitzar pagant amb bitllets trets d’un sobre. No obstant és capaç, i va ser capaç, amb molta gràcia i força durant mesos, de crear el dubte raonable, un principi jurídic fonamental.

Fossin bitllets de 500 o xistorres, el cert és que els diners negres surten de diners negres, com les xistorres del porc. Ningú ennegreix diners, en tot cas el blanquegen. Per pagar en negre cal cobrar en negre i això, en relació amb un partit és greu, és igual quin sigui. La conclusió és delicada: ¿d’on surten els diners de les caixes b polítiques.