Narratives silenciades per conquesta digital

L’atenció per les primeres restriccions va acaparar portades quan Europa va vetar Russia Today –un dels més exitosos a YouTube– i Sputnik, però la vista cal posar-la més enrere. Almenys fins al 2012, quan el Roskomnadzor (servei federal de telecomunicacions, tecnologies de la informació i mitjans) va iniciar el registre d’URLs prohibides. Al principi, incloïa webs de contingut pornogràfic i apostes. Des de la invasió del febrer, s’hi han afegit més de 5.000 entrades, moltes de les quals corresponen a mitjans ucraïnesos o webs russes contràries a la invasió, com el’marketplace TIU.ru. De fet, mentre escric aquestes línies, el servidor de TIU.ru no funciona, perquè tampoc es pot accedir al ‘site’ des d’Espanya. Es fa evident que la voluntat és que la població russa no accedeixi a les veus de l’altre costat de la frontera.

De fet, ja coneixíem l’anhel de teixir una xarxa pròpia. El 2019, el Kremlin anunciava les seves proves per desconnectar-se de l’internet global i desenvolupar una xarxa estatal pròpia i sobirana, Runet, que recorda el model xinès. És clar que el domini de les infraestructures comunicatives passa per la sobirania tecnològica, ja que la dependència global en aquest moment resulta fràgil. No només en moments de conflicte, també en el dia a dia, quan la línia de vida digital de la major part del món connectat recau en tot just quatre companyies. És molt probable que en aquests moments es maleeixin per no haver-lo posat ja en pràctica i accelerin el procés d’emancipació.

Mentrestant, tenim el Govern rus limitant l’accés a Facebook i Twitter (des del 4 de març) i Instagram (10 dies més tard), quan Meta (l’empresa de Zuckerberg) va anunciar que temporalment alterava les seves polítiques de moderació de contingut per permetre els continguts contraris a les tropes i l’exèrcit rus. El comunicat intern, que va ser filtrat per l’agència Reuters, indicava clarament que suposa una excepció a les polítiques internes contra els discursos de l’odi. Aquesta novetat s’aplica quirúrgicament a 12 països: Armènia, l’Azerbaidjan, Estònia, Geòrgia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Rússia, Eslovàquia i, per descomptat, Ucraïna. Haureu notat que Bielorússia no hi és, no oblidem que les negociacions del 2014 es van celebrar a Minsk.

Notícies relacionades

Facebook i Instagram permetran temporalment comentaris violents contra els russos i Putin

Illa, malgrat Sánchez

A estones, l’arbre ens tapa el bosc. La selecció de països –en absolut arbitrària– no es deu ni a una agenda ideològica ni a una estratègia geopolítica. Probablement, s’han agafat dades dels llocs on s’han censurat més continguts d’aquest tipus des que s’apliquen aquestes polítiques de moderació, per donar curs a la ràbia i, així, al fluir de les interaccions. A Meta ni el preocupen les parts en conflicte ni les costures que pot crear, sinó que veu l’oportunitat d’aprofitar la confusió per treure’n profit. El conflicte bèl·lic és rendible per a la indústria armamentística, el narratiu ho és per a les xarxes socials.

Enmig de tot això, la població procura esquivar les prohibicions a través de VPNs, que essencialment permeten utilitzar adreces IP de servidors externs al país. D’acord amb TOP10VPN, des que va començar la invasió el 24 de febrer i fins al 10 de març la demanda de VPNs a Rússia s’ha incrementat un 753%. A Ucraïna, l’augment es va detectar a partir del 15 de febrer, quan van començar alguns talls del servei causats per atacs cibernètics (sense confirmar-ne l’origen), i va arribar al 609% a principis de març. Prenguem-nos seriosament aquest activisme digital d’emergència, necessitem com l’aire fugir d’altaveus silenciats, interessats, amb polítiques opaques i canviants. La conquesta digital genera divisió per omissió, i als comandaments no hi ha ni Putin ni Zelenski.