Canvi de política de l’odi
Facebook i Instagram permetran temporalment comentaris violents contra els russos i Putin
La companyia Meta deixarà que els usuaris d’alguns països puguin cridar a l’odi contra soldats russos i recolzar el batalló neonazi ucraïnès Azov
Segueix en directe l’última hora de la invasió russa d’Ucraïna
Reportatge multimèdia: dues setmanes de la guerra entre Rússia i Ucraïna

Facebook i Instagram permetran als usuaris d’alguns països publicar comentaris que incitin els atacs violents i fins i tot desitgin la mort de soldats russos. Així ho ha destapat Reuters, que ha accedit a correus electrònics interns de Meta, la companyia matriu propietària de les plataformes, en els quals s’assenyala un canvi temporal en la seva política de moderació del discurs de l’odi per adaptar-se al context de la guerra a Ucraïna.
El gegant de les xarxes socials també està permetent temporalment publicacions que desitgen la mort del president rus, Vladímir Putin, o del president bielorús i estret aliat del Kremlin, Aleksandr Lukaixenko, sempre que no continguin amenaces de mort cap a altres persones o «indicadors de credibilitat», és a dir, informació específica sobre el lloc o el mètode d’un suposat intent d’assassinat. Aquesta modificació s’aplicarà únicament als països involucrats en el conflicte, Rússia i Ucraïna, i també a Polònia.
«Com a resultat de la invasió russa d’Ucraïna, hem permès temporalment formes d’expressió política que normalment violarien les nostres regles, com el discurs violent de ‘mort als invasors russos’. Continuem sense permetre crides creïbles a la violència contra els civils russos», ha assenyalat el portaveu de Meta, Andy Stone.
Odi permès en nou països
Els correus electrònics interns als quals ha accedit Reuters assenyalen que aquesta permissivitat del discurs d’odi contra soldats russos s’aplica a fins a nou països: Rússia, Ucraïna, Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Hongria i Romania. Aquestes crides a la violència no seran tolerades quan es refereixin a presoners de guerra.
Aquesta decisió de Meta es coneix una setmana després que el Kremlin anunciés el bloqueig de Facebook al país en resposta a la censura de mitjans de comunicació en mans de Moscou com el canal RT o l’agència Sputnik. Tot i així, no va prohibir l’accés a Instagram o WhatsApp, també propietat de Meta i encara més utilitzades pels ciutadans russos.
Lloances a milícies neonazis
Els correus electrònics als quals ha accedit Reuters també certifiquen que Facebook està permetent que els usuaris d’alguns països lloïn el batalló Azov, un grup paramilitar que reuneix neonazis i ultradretans i que està incrustat en la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, les forces armades que depenen de Kíev. Abans el suport a aquesta milícia estava prohibit a la plataforma, que està fent una «estreta excepció» limitada «estrictament en el context de la defensa» del país. El mitjà The Intercept ja va avançar aquesta polèmica decisió el 24 de febrer, el dia en què Rússia va començar la seva invasió militar d’Ucraïna.
- Sentència del TSJC Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill
- Préstecs Emancipació Illa llança una línia de crèdits sense interessos per ajudar els joves a pagar l’entrada del seu primer habitatge
- Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat
- Infraestructura 45 anys esperant el pont del Baricentro
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Perills del mosquit tigre: malalties que transmet i per això has d’avisar si et pica
- Resposta dels conservadors El PP lamenta que Sánchez opti per una "agonia lenta" i rebutja la censura: "Arribarem a la Moncloa d'una manera molt més neta"
- Compareixença a Ferraz Sánchez admet que ha perdut la majoria social i resistirà fins al 2027: "Lliurar el país al PP i Vox seria una irresponsabilitat"
- Perfil Montse Mínguez, els ulls de Salvador Illa a l'equip interí del PSOE després del cas Santos Cerdán
- Preinscripció escolar a Catalunya El 91,5% dels alumnes d'I3 i el 89,6% dels de 1r d'ESO han estat admesos al centre públic demanat en primera opció