Més Ersilia i menys algorismes

A Les ciutats invisibles, Italo Calvino descriu Ersilia, una ciutat on els habitants nuen fils entre les cases per representar els vincles que els uneixen: parentius, intercanvis, jerarquies. Arriba un moment que els fils són tants i tan densos, que abandonen la ciutat perquè ja no s’hi pot caminar. Paradoxalment, a les nostres ciutats cada vegada correm menys risc d’ensopegar per culpa d’un teixit social espès. Més aviat avancem cap a societats desvinculades, lligams que ens uneixen fort a qui és com nosaltres i ens deslliguen de la diferència i la vulnerabilitat. Avui, més que mai, ens cal teixir amb intenció, puntada a puntada, espais compartits que ni col·lapsin ni s’esfilagarsin. La proposta radical per a aquest estiu reparador és desconnectar recosint.

Per deixar espai al temps lent que ens neguem la resta de l’any. Un temps de cura, no per mirar endins i prou, sinó per obrir-nos amb més lucidesa. Un temps per devorar nosaltres Cronos i deixar espai a Kairós, aquell temps que no es mesura en minuts sinó en sentit. No es tracta de fer més, sinó de fer-ho diferent: llegir amb profunditat, escoltar amb intenció i viure amb consciència. I lluny de ser actes de caire personal, esdevenen exercicis radicals de resistència democràtica que van molt més enllà de partits i d’institucions.

Per què llegir en profunditat és una aposta política? Perquè requereix atenció, raonament i concentració. És l’antídot als missatges arrauxats, simplistes i superficials. La democràcia, tal com la coneixem, no és possible sense aquesta capacitat de veure i entendre l’altre. Com recorda l’acadèmica Maryanne Wolf, abandonar la lectura profunda és afeblir el pensament crític i col·lectiu que sustenta tota societat lliure.

També el nostre cos hi juga un paper clau. Com explica la neurocientífica Nazareth Castellanos al llibre La neurociencia del cuerpo, la postura, la respiració o fins i tot els gestos facials poden modificar els nostres processos mentals. El cos no és només un mitjà per fer vacances: és un espai de percepció, de memòria i de connexió amb l’altre. Recuperar el cos, cuidar-lo i aprofitar la baixada de ritme és una manera d’estar més atents, menys reactius i, en definitiva, més democràtics.

Aquesta proposta, a més, és apta per a totes les edats Si compartim l’estiu amb criatures, aprofitem per incorporar-les en aquests hàbits pausats. Tinguin l’edat que tinguin. Juguem amb la sorra, a endevinar plantes o descobrir noves receptes. És també el moment per aprofitar moments de consum digital compartit, en què explicar la diferència dels ritmes digitals (pur Cronos), caracteritzats per la fragmentació d’idees i els missatges arrauxats. Parlem també de la necessitat (o no) de penjar la foto quan haguem arribat al cim. Parlem de propòsit, de validació social, de postureig.

Si viatgem i creuem fronteres, observem les cues i com s’ordenen. Mirem qui hi ha i qui falta. Mirem com això lliga amb el privilegi blanc o el de tenir passaport. Fins i tot una mateixa ruta pot significar plaer o supervivència. Reflexionar sobre els privilegis i fer-nos corresponsables no és una opció, és indispensable per recosir.

Notícies relacionades

Estratègies i poders

Aigua a preu d’or

La democràcia es cou a foc lent i a molts nivells. Per això el viatge d’aquest estiu esdevé triple: atenció, cos i conversa. Travessem fronteres físiques i mentals. Recuperem converses llargues. Tornem a parlar amb qui vam deixar de fer-ho. Compartim espais amb qui pensa diferent sense exotismes. Escoltem, no per rebatre, sinó per entendre i dialogar. Alhora que recarreguem piles per la tornada a la feina, podem preparar-nos per tornar amb mirades més lúcides, orelles més obertes i paraules més curoses.

En definitiva: ens convé una mica més d’Ersilia, més Kairós i menys hedonisme.