PP: ¿Suïcidi doble? ¿Només això?

Després Aznar ha advertit que la crisi del PP és pitjor que la d’Ucraïna perquè hi ha armes nuclears. ¿Té raó? Que la presidenta de la Comunitat de Madrid, amb l’actiu d’una gran victòria contra Sánchez i el PSOE al maig, i el líder nacional del PP es declarin la guerra oberta no té precedents. Allò d’Esperanza Aguirre contra Mariano Rajoy només va ser un tímid flirteig. 

¿Són Isabel Ayuso i Pablo Casado, íntims amics fins fa molt poc, només una parella suïcida? No, no volen morir, sinó matar el contrari. I en la seva guerra, radiada i televisada sense rubor, no els preocupen els costos. Tant davant el PSOE, que veu com el seu enemic estarà unes quantes setmanes embrancat en les seves baralles. Com davant Vox, que després del seu salt a Castella i Lleó veu com el seu gran competidor s’esbocina abans de les eleccions andaluses.

La lluita pel poder els encega i no els importa ni el PP ni el trist espectacle davant Europa i davant el món. Sort que no governen i la prima de risc encara està continguda, perquè en cas contrari...

Ayuso s’ha rebel·lat, acusant d’espionatge Casado, perquè sabia que García Egea, l’executor, la volia liquidar. Era culpable de voler acumular la presidència del PP de Madrid, cosa que li faria tenir més poder efectiu que el líder nacional. I ja va ser avisada que hi havia un dossier sobre els negocis del seu germà amb la Comunitat de Madrid. Aquest és el seu taló d’Aquil·les: la importància real dels negocis del seu germà i l’actuació de la fiscalia. Se la juga, però al seu assessor, Miguel Ángel Rodríguez, que va aconseguir que Iván Redondo portés Sánchez a la seu de la Comunitat per a una cimera de poder a poder, envoltats de les banderes respectives, no li tremola el pols.

L’actiu d’Ayuso: ser la política més popular del PP. I posem que Casado i Egea l’expulsen del partit, continua de presidenta de la Comunitat i és molt possible que els diputats regionals del PP no votin una moció de censura. En darrer terme, pot muntar una llista pròpia i tornar-s’hi a presentar. I Vox la podria acollir, com el PSOE amb Paco Fernández Ordóñez –és només una comparació fàctica–, quan UCD va començar a morir. Seria molt més greu que el ¡Sòria Ja! que preocupa Aznar, perquè dinamitaria el gran partit de la dreta. ¿Ho poden tolerar els barons del PP, començant per Nuñez Feijóo i Moreno Bonilla? 

Però Casado n’és el president. És cert que haver fracassat en Castella i Lleó li ha tret autoritat. I més després d’haver votat contra la reforma laboral, amb ridícul inclòs. Però, Casado és el líder elegit en primàries i té el poder de l’aparell. I encapçalar una rebel·lió no és fàcil. Per fer fora Hernández Mancha, elegit en un congrés, va ser necessari que Fraga agafés les regnes. 

I Casado creu (potser és il·lús) que a Vox no li interessa governar a Castella i Lleó i que, en l’últim minut, no votarà contra Mañueco si aconsegueix el recolzament de ¡Sòria Ja! i de X Àvila (serien 36 procuradors i en necessitarien 41). Però, ¿gosaria Vox forçar noves eleccions votant juntament amb el PSOE? Casado espera que, al final, Mañueco sigui president sense coalició amb Vox. Llavors s’apuntarà un triomf. 

Però, ¿com arriba el PP, obert en canal, fins a l’acte final de Castella i Lleó (¿maig?) ¿Hi pot haver abans un congrés extraordinari que elegeixi Núñez Feijóo, el somni etern del conservadorisme assenyat? Feijóo no va optar a succeir Rajoy, va preferir col·leccionar majories absolutes a Galícia (quatre). ¿Ho farà ara amb un partit quarterat, sense ser diputat, competint amb l’ambició d’Ayuso, i amb l’expectativa, en cas de victòria, d’haver de fer vicepresident Abascal?

Notícies relacionades

¿El Dia del Treball és només dels sindicats?

Dia de la Mare sense mare

Feijóo desitja una solució intel·ligent. ¿Qui li posa el cascavell al gat? Casado i Ayuso només volen guanyar i ¡compte!, Aznar creu que tenen armes de destrucció mútua. ¿Podem presenciar, alhora, un suïcidi doble i el pròleg de la voladura descontrolada del PP? Com la d’UCD amb Calvo Sotelo i Landelino Lavilla.