Regularitzar… però amb tacte

És veritat que el líder del PP ha dit que "la regularització és inhumana, injusta, insegura i insostenible". Però Luis de Guindos, amb gran autoritat moral en el món del PP i de la dreta liberal europea –va ser ministre d’Economia de Rajoy i ara és vicepresident del BCE– va afirmar dimarts en un acte a La Razón: "La immigració és indispensable per a Espanya i Europa, tot i que sé que hi ha entorns en què això no és gaire popular". I va afegir: "Fluxos migratoris ordenats i evitar efectes crida o la intervenció de màfies". No en dubta ningú. Però és el que no s’ha sabut fer, ni aquí ni en molts països. ¿Qui té raó? Potser el que passa és que De Guindos no està condicionat per interessos electorals a curt, o pels pactes del PP amb Vox.

I una enquesta d’EL PERIÓDICO de dijous –quan ja s’havia decidit– ens permet saber més el que senten els ciutadans. El 95% ja han sentit a parlar de la regularització i la mesura té una aprovació bastant àmplia, però està lluny d’aconseguir la unanimitat. El 58%, enfront del 41%, creuen que s’han de regularitzar els sensepapers que viuen a Espanya. I el 56%, enfront del 43%, consideren que és necessària. Un percentatge semblant pensen que tindrà efectes positius sobre l’economia.

La regularització, però, també divideix. Només el 51,9%, enfront d’un alt 48,1%, manifesten expressament la seva aprovació. Els electors d’esquerres hi són molt favorables i els de la dreta, bastant contraris. I ni més ni menys que un 70%, enfront d’un 30%, creuen que pot incentivar que vinguin més immigrants irregulars. El temut efecte crida. I crida molt l’atenció que mentre la majoria dels homes no aproven la regularització (un 54% enfront d’un 46%), la majoria de les dones (un 57% enfront d’un 43%) hi donen suport.

La regularització és, doncs, necessària i convenient, però seria molt desitjable un mínim acord entre els dos grans partits. En primer lloc, perquè el PP governa la majoria de les comunitats, l’actuació de les quals sembla que és essencial. I el PP no només hi està en contra, sinó que ha avalat –per pressió de Vox, però contra Càritas i la majoria dels bisbes– la divisiva idea de la prioritat nacional.

En segon lloc, perquè en altres països com, per exemple, Suècia i França la immigració ha acabat dividint profundament la societat. Per això, segons assenyalen la majoria de les enquestes, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen guanyarà la primera volta de les eleccions presidencials d’aquí un any. És veritat que a França la immigració nord-africana és molt forta mentre que aquí el xoc cultural és més baix pel gran pes que té la llatinoamericana. Fins i tot Ayuso s’oposa a la prioritat nacional perquè aspira a rebre molts vots dels veneçolans –no tots són rics– que han fugit del seu país per la penúria econòmica.

Notícies relacionades

Un país a les fosques i sense respostes

Els joves i l’habitatge

Finalment, la majoria dels països europeus volen limitar –no sense contradiccions– la immigració. A Itàlia, Meloni combat amb gran força la il·legal –les pasteres–, però ha arribat a "acords discrets" per donar un milió de permisos de treball a extracomunitaris. Regular la immigració interna és competència espanyola –una altra cosa és el control de les fronteres exteriors–, però no s’ha d’oblidar que a l’Europa de Schengen un immigrant regularitzat pot viatjar lliurement als altres països comunitaris. I això pot originar problemes.

Diverses conclusions. Una, la regularització és aprovada, humanitària i inevitable. Dues, hauria de despolititzar-se i pactar-se el màxim possible. Tres, perquè ningú se senti perjudicat haurà d’anar acompanyada d’una millora dels serveis públics. Quatre, certa cautela és obligada perquè en altres països ha generat problemes. ¿Com més diversos, més costa cohesionar un país.